Log in | Jump |

COSMOGLOTTA Biblioteca

Preservation del Publicationes Occidental.
This thing was constructed on November 25, 2006, and it was categorized as Esperanto, Historie, IALA, Ido, Introduction, Lingues.
You can follow comments through the RSS 2.0 feed. You can leave a comment, or trackback.

Li Chimera de un Artificial Derivation.

De Prof. Dr. J. Meysmans, Bruxelles.

Esperanto, Ido, Novial e altri analog lingues forma lor vocabulariums secun a-priori principies. Ili fabrica derivat paroles, queles existe in null vivent lingue e ne es comprensibil sin anterior studie. Por clarification yo permisse me citar ci quelc exemples de ti bizarr fabricates.

Esperanto-paroles: verkinto (in vice de international: autor), eldoninto [editor], eltrovinto [inventor], mallongigo [abreviation], malsimiligo [dissimilation], alig’o [addhesion], céestanta [present], neebla [impossibil], anstatauigado [substitution], etc.

Ido-paroles: unesala [unitari], asociuro [association], organizuro [organisation], hororigiva [horribil], agema [activ], dekado intelektala [decadentie intellectual], konkurencanto [concurrent], substitucar [substituer], etc.

Novial-paroles: mingrandeska [diminuer], alme [anima], publisa [publicar], reglari [regulari], revivisa [revivificar], akselero [acceleration], sientiisto [scientist], sirk [circa], konkordiso [concordie], siviliso [civilisation], etc.

On trova centenes e milles tal paroles in supradit sistemas. Lor adherentes crede, que ili es necessi por facilitar li studie del lingue. To es un profund erra, de quel ili deve liberar se, por li bonitá de nor idé.

It existe plu quam 55,000 paroles, queles es comun a quin grand lingues, plu quam 55,000 paroles, queles, con exception de micri diferenties in li ortografie, es identic in Anglese, Francese, Hispan, Italian e Portugalese. Li plu grand part de ti international paroles (precipue li derivates) existe anc quam “Fremdwörter” in li germanic lingues (Deutsch, Hollandese, e Scandinavian lingues).

Ti enormi massa de international paroles constitue un natural international lingue, un lingue tot fat e co-nosset in antey de omni educat persones, apartenent al nationes (1,000+ milliones de homes), quel forma li ductent cadre del europan-american civilisation.

It es evident, que por ti milliones de persones li natural international paroles, existent in lor propri lingue, es plu commod, plu facil quam quelcunc artificial paroles, fabricat secun max bon logic sistema. Nam null logica vale plu quam li long accustomation, quel noi have de nor matrin lingue.

Ma on va dir, que li lingue international es destinat ne solmen al persones conossent ti international paroles, ma anc al persones parlant li slavic, finnic, etc. lingues, in queles li international paroles ne existe.

Por responder a ti objection noi comensa per constatar, que li educat persones de quelcunc nation conosse alminu un del grand cultural lingues (anglesi, francesi, german, hispan, italian). Mem in China e in Japan li conossentie del europan lingues expande se plu e plu inter li educat classes. Quande un Nord-Chinese incontra un Sud-Chinese, ili parla a unaltri in Anglese. Li anglese es anc instructet in omni secundari scoles de Japan.


Noi have do li jure dir, que li educat persones del tot munde conosse li natural international paroles, ma ili nequande conosse in antey li conventional e utopic paroles, imaginat del fabricantes de artificial lingues.

E li non-educat persones?

Noi asserte que mem por ti persones it es plu bon adopter li ver international paroles quam utopic paroles. Evidentmen li non-educat persones ne deve aprender li 55,000 anglo-latin paroles — ili ne besona les. In fact, it es demonstrat que li majorité del homes ne usa un ampli vocabularium e que in lor vocabularium li derivat paroles ne lude un tre grand rol.

Noi posse afirmar, sin timer self-delusion, que non-educat persones ne usa plu quam 3,000 paroles, de quel alminu 2,000 es radical (ne derivat) paroles, to es paroles, queles li partisanes del artificial derivation, in acordantie con nos, prunta tot pret del natural lingues.

Li discussion concerne do solmen un mill derivat paroles. E de ti mill paroles plu quam un demi es tant international, que mem poc instructet persones conosse les, pro que ili existe presc in omni lingues (mem in Japanes, Turk, etc.). Li non-educat persones have do a aprender solmen circa 500 derivat paroles.

Quin cent paroles a aprender? Esque vermen to es un grand afere? Lass nos suposir, que it postula tri mensus de studie; noi posse dir que li témpore, nam it va servir a aprender paroles existent in li grand cultural lingues e queles es immediatmen comprendet de plur cent milliones de homes. Esque it ne es plu bon aprender ti ver natural paroles, de queles li conossentie have un íncontestabil utilitá (etsi li lingue international nequande va triumfar), quam studiar utopic paroles, imaginat de lingue-fabricantes e queles probabilmen nequande va esser accptat del publica?

Formante li lingue international per medie de realmen international paroles, noi fa un eminent servicie a omni persones, queles studia nor lingue, proque, per aprender ti lingue, ili aprende un important part del vocabularium de plur foren lingues.

Mem quande li lingue international va esser adoptet e introductet partú, li conossentie de foren lingues va esser tre util e necessi por mult persones. Nam on ne deve imaginar que li lingue international va haver un triumf immediat, complet, absolult. Durant long tempore it va esser practicat solmen de un elite, principalmen in scientific ovres e in li corespondentie del grand comercie. Ma persones, queles vole viagear o viar tra foren landes, sive por aferes sive por amusament, va sempre haver interesse aprender li lingue del land, quel ili visita.

It es do indispensabil que li lingue international ne contra-acte li studie de foren lingues. Li adoption in li lingue international de paroles, queles es comun al grand cultural lingues, responde a un ver necessitá. It va esser un grand benefation por li tot munde. Mem li non-educat persones [just pro que ili ne es educat] ne deve regrettar que on imposi les li studie de quelc centenes de ver international paroles. In contrari ili vell haver li jure protestar, si on instructe les artificial paroles, de queles li definitiv success ne es probabil e queles in ultra difere de un artificial sistema a un altri.

Ma li sistemas con artificial derivation es ancor plu destructiv quam on posse creder. In un articul publicat in li revue Lingua Internationale de 1911 yo demonstrat que ti sistemas, por far possibil li artificial derivation, es fortiat derformar arbitrarimen ["segun multa e partikulara motivi" quam li Ido-Akademio declarat] li max international radicas. Nu, si un grand part del radicarium es deformat, li studiantes del lingue, ne possent saver quel radicas es deformat e queles ne, es obligat aprender omni radicas, mem tis, queles ili conosse bon. Ili es obligat aprender ex memorie li 6000 radicas, queles es necessi por constituer un lingue plu o minu complet. On ariva do a ti resultat, imprevidet e contradictori, que por facilitar li studie del derivates, on complica enorm li studie del radicas. Sub pretexte auxiliar li memorie, on success solmen supercargar it, pro que on fortia homes aprender ex memorie 6000 arbitrari radicas e desaprender milles de derivates, queles li tot munde conosse.

On deve renunciar de ti chimera del artificial derivation. Proque existe un ver international vocabularium, possedent in present plu quam 55,000 paroles, noi deve adopter it, tal, qual it es, e evitar deformar it, sub quelcunc pretexte.

Li artificial sistemas es solmen revas de utopistes e amusament de dilettantes. Por li interesse de nor grand e bel idé noi deve, in fin, devenir practic e abandonar procedes, queles es hereditat de lingues a-priori.

Li pur e simplic adoption del real international vocabularium es li ver solution del problema del lingue international.

Ti natural solultion ne exclude li adoption de un regulari sistema de derivation. Ma li sistema de derivation ne posse esser imaginat; it deve esser traet ex li international vocabularium self. Li sistema de derivation ne deve esser un preexistent generator del vocabularium, ma un subsequent explication e corrobation de it.

Share This Post
This thing was constructed by .


You can follow comments through the RSS 2.0 feed. You can leave a comment, or trackback.

Post a Comment

You must be logged in to post a comment.