Li PRINCIPIES de Occidental-Interlingue, #1

NOR PRINCIPIES JUSTIFICAT

A. Matejka

1950

In COSMOGLOTTA A134, B 94 e A136 noi ha recenset li libre VIJF KUNSTTALEN de W.J.A. Manders, un del corifés del movement esperantistic in Nederland. Del sam autor noi recivet interim un exemplare de su nov libre INTERLINGVISTIKO KAJ ESPERANTOLOGIO, integralmen redactet in Esperanto. It es extremmen interessant e noi recomanda su letura a omni serios interlinguistes.

Li parte interlinguistic (ti quel interessa nos in prim gradu) tracta in 3 capitules:


1.) Li interlinguistica e Esperanto,

2.) Li naturalisme de E. de Wahl e de O. Jespersen,

3.) Li naturalisme de IALA.

On save que un del cardinal argumentes del Esperantistes contra Occidental-Interlingue es que Esperanto ja ha pruvat per un long experientie su absolut aptitá quam lingue international e que li “interlinguistes” (che mult Esperantistes sinónim de “criticastres, invidioses e descontentes“) impedi per lor activitá li rapid victorie de Esperanto e del idé mundlingual in general.

Sr. Manders expresse un opinion comun al max mult Esperantistes quande il declara que it es impossibil crear un lingue absolutmen perfect, que inter li mult factores de queles depende li solution del problema, lis linguistic totmen ne es li max decisiv e que, omnicos considerat, li real valore del plu grand difusion de Esperanto es plu grand quam ti del pretendet perfection del altri sistemas. Támen il ne hesita avertir li Esperantistes contra li dangere quel consiste in responder al criticas pri Esperanto unicmen per fanfaronada pri lor grand númere. Il constata que li ductores del altri sistemas have sur li Esperantistes li superioritá conosser Esperanto plu bon quam li Esperantistes consosse li altri sistemas mundlingual e il considera quam altmen recomendabil que li Esperantistes mey ocupar se in lor torne plu mult pri interlinguistica. Il fa mem un declaration de principies extremmen corageosi quande il di (yo cita textualmen):


“Que desconcorde inter li subtentores de un planlingue ne es un avantage, pri to null dúbit es possibil. Ma esque de to noi posse simiplicmen concluder que li interlinguistes, per lor propaganda contra-esperantistic indangera li chances de un planlingue universal? Evidentmen ne! Li interlinguistes ya asserte que Esperanto es tam imperfect que li munde va nequande acceptar it. Si ti afirmation es ver, tande ne ili, ma noi indangera li realisation del comun scope. It es dunc necessi que noi atentivmen e objectivmen examina li criticas de nor adversarios.”

“It es un facte íncontestabil que durant li ultim 20 annus Esperanto ne ha fat remarcabil progresses.”

“Nor adversarios clama que li stagnation es debit precipue al ínperfectitás de nor lingue e que Esperanto es li sol obstacul quel impedi li victorie de un projecte plu perfect. Li Esperanto-presse ne customa dedicar mult spacie al labores e pretentiones del interlinguistes. De propagandistic vis-punctu ti atitude sembla forsan oportun, ma vice completmen tacer o per mocada bagatellisar li adversarios, it vell esser plu util explorar scienticmen quel partise es rect. Si tande monstra se que Esperanto es li sol o li max secur via al scope, li exploration va har furnit nos valorosi argumentes in li battallie contra li propaganda; in contrari, si pos un objectiv examine noi deve confesser que noi efectivmen errat e que it es li altres qui es rect, tande it vell esser plu bon capitular córam li veritá quam ciecmen batter se por un lingue promesset al fiasco.”


Esser continuat:

Share This Post

You must be logged in to post a comment.