About COSMOGLOTTA Biblioteca
Preservation del Publicationes Occidental.
Feed Subscriptions
Al resultates queles IALA obtenet.
Lass nos reprender li exemple del parol electibilitá citat de Sr. Schild in su articul. In efecte, ti parol, si it es perfectmen comprensibil, ne es international.
Li forme international es eligibilitá quam in ILa. Ma lass nos nu examinar un poc li vertús del metode de IALA in su practic aplication. In un lingue auxiliari quam ILa, dotat de un complet sistema de derivation, li diligent aprensor va desirar profitar del resurses queles oferta le ti sistema e il ne vole esser fortiat consultar li léxico chascun vez quande il deve formar un nov parol. Li exemples visibile, perceptibile, digestibile, compressibile etc. monstra le que li sufixe -ibile es adjuntet al duesim radica (li radica supinal). Ma poy il incontra just li parol eligibilitate quel ne es conform a ti modelle, nam it vell logicmen dever esser electibilitate. Por trovar li clave del enigma, il consulta li grammatica e trova ta que li sufixe -ibile adjunte se al duesim radica solmen quande li unesim radica fini in un del consonantes -s, -pt, -st, o -x. Su curiositá natural ducte le a leer li complet capitul quel tracta pri li leges del formation del “double stem verbes” e il trova tis-ci tre ingeniosi. Tam ingeniosi que yo, in mi torn, va permisser me resumar les in infra.
Li exposition in li grammatica comensa per indicar li verbes irregulari queles
a) fini in li infinitive per -ar
b) fini in li infinitive per -ir.
Poy seque 7 regules queles monstra qualmen es modificat li unesim radica por obtener li radica supinal servient al derivationes, a saver
1) Modification del radica pos li consonantes c, l, n, p, r, u, x.
2) Modification del radica pos li digramma sc.
3) Modification del radica pos li consonantes b, g, h, m, qu, v.
4) Regul special concernent li consonante r, modificante li regule 1.
5) Modification del radica pos li consonantes d, t.
6) Deviationes exceptional del regules 1 e 3.
7) Exceptiones suplementari afectante alquel del categories ja citat.
E por finir, seque un liste de verbes totalmen irregulari, i.e. classificabil in nequel del categories ja citat.
Li total quantité de omni verbes citat es 130. Ma li real númere del verbes irregulari e plu grand.
Yo ne vole ci extender me sur li extrem complication de ti regulation e li quasi impossibilitá aplicar it in practica, ma yo desira posir al adherentes de ILa du precisi questiones:
Si vu qualifica li regul De Wahl, por li exposition de quel sufice exactmen 4 lineas (vide mi manuale) quam “schematisme”, quo noi deve alor pensar pri li derivation in ILa quel pussa li manie, voler capter li formation del radicas supinal in regules, til crear ne minu quam 9 categories? Esque to ne es schematisme potentiat?
Qualmen vu posse condamnar li regul De Wahl quam vestigie de “schematisme” si vu fa exactmen lu sam, con li sol resultate, que vor regules ex COMPLICAT til impracticabilitá e que, malgré lor superabundantie, ili lassa ancor plu mult casus ínsoluet quam in Occidental-Interlingue?
Ma hay ancor un altri aspecte del problema quel merite esser mentionat.
Esser continuat in #4.
