About COSMOGLOTTA Biblioteca
Preservation del Publicationes Occidental.
Feed Subscriptions
Substantive e adjective.
De Wahl renuncia, quam omni su precessores, al distintion inter géneres grammatical e il prende ex li vocabules solmen to quo es íncontestabilmen international (jardin, triumf, occident, prudent, candid, concret etc.). Li facultativ finales -e e -i e li nuanciant vocales -o e -a concurre a eliminar cert aspritás e a augmentar li sonoritá del lingue, ma ili have null valore grammatical. Talmen li lingue combina facilitá de memoration con optimal naturalitá.
Anc li adjective have null specific finale. Li neutral desinentie -i servi unicmen por fixar o facilisar li pronunciation in cert casus determinat. Ti solution es in perfect congruentie con li facte que li lingue have null géneres grammatical.
In contrast a to, ILa fa un grand consumation del vocales final -o e -a. Ti finales have, secun §23 del “Interlingua Grammar” null valore grammatical e posse esser considerat quam “accidental”, nam anc ILa ne fa li distintion inter géneres grammatical. Or ti afirmation es radicalmen contradit de Sr. Berger quel, in un de su pamfletes, ne solmen aconosse explicitmen li existentie de géneres grammatical in ILa, ma mem qualifica tis-ci quam un “trate de genie“*). Il fa remarcar con just rason que li finales -o e -a ne posse esser altricos quam li marca del nómines masculin e feminin, nam un distribution invers del valores grammatical (-a por li masculin e -o por li feminin) o ancor un distribution in hasard, sin corelation con li lingues national, vell esser un absurditá.
Si vell exister ancor li minim dúbite pri qui es rect: Dr. Gode, autor del lingue, o su discipul Berger, it vell esser dissipat per li letura del Prefacie del “Interlingua-English Dictionary” (pag. xxxii) u it es dit que li usa del vocales final -o e -a por li adjectives vell esser justificabil solmen in un lingue quel distinte inter géneres grammatical. “Pro to — adjunte li autor del dictionarie — omni adjectives es tractat quam si latin e li lingues romanic vell conosser un sol tip de adjectives, in queles on fa null distintion inter génere masculin e génere feminin.”
Yo ne vole ci emisser un judicament critical pri li metode quel consiste in soluer un desfacilitá per declarar: “Noi acte quam si li coses vell esser quam ili ne es in realitá“. Yo retene solmen del enunciation de Dr. Gode que il considera in li adjectives li finales -o e -a quam representativ por li géneres masculin e feminin. Or, it es clar que li adjective in se self es ni masculin ni feminin. It prende li finales -o e -a solmen pro que ili existe in li substantive quel it qualifica. It es in li substantive u ti finales marca li génere che li adjective, ma nega in li sam hala que ili plena ti sam function anc in li substantive. Un tal tese es clarmen íntenibil.
In se self, li introduction del géneres grammatical in un lingue quel aspira al “naturalitate integral” (abreviat in seque quam: n.i.) ne es condamnabil. Ma ti sam n.i. postula in ti casu anc li distintion del géneres in li articul e li acorde del adjective in génere e númere. Or ILa have un articul comun por ambi géneres e un finale unic, a saver -e por adjectives. Noi have dunc li curiosi situation que li finales del substantive clarmen monstra li existentie del géneres grammatical, durant que li neutral articul e li unic finale del adjective es basat sur li fiction que un tal distintion ne existe.
Hay ancor un altri ínconsequentie. In un sistema quam Occidental quel realmen ne conosse li géneres grammatical e quel, pro ti motive, evita copiar fidelmen li finales sudromanic, on vell posser, sin peccar contra li structura grammatical del lingue, usar li finale -e (vice -i) por li adjectives.
Ma in un lingue quam ILa, basat sur li principie del n.i., ti solution es impossibil. Li adjective deve necessimen harmonisar con li substantive. Or con li finale -e, ti congruentie existe solmen che li adjectives provenient del adjectives latin del 2-im classe del tipes brevis, fortis, felix: le breve historia. Aplicar ti finale -e anc in li adjectives del 1-im classe es impossibil. “Le sancte simplicitate es, del vis-punctu del n.i., exactmen tam fals e absurd quam si on vell dir le grando libro o le forta fémina.
Cert adeptes de ILa aconosse li enorm desfacilitá quel li distintion inter géneres grammatical presenta por li popules non-romanic, ma ili defende li finales -o e -a in li nómine del
Eufonie.
*) It es amusant comparar ti enunciation con li filippica per quel Berger, in su articul “Victorie del Naturalitá” (Cosmoglotta A 140, pag. 91) gratificat Sr. Schild, su adversario de alor, pro que ti-ci hat admisset in su NEOLATIN li distintion inter géneres grammatical.
Esser continuat in #3, Eufonie.
