About COSMOGLOTTA Biblioteca
Preservation del Publicationes Occidental.
Feed Subscriptions
Li arcaismes de ILa.
Li form sub quel li paroles international es standardisat in ILa es li prototip o form ancestral maxim proxim, efectivmen atestat, o solmen conjectural, quel es comun a omni lingues contribuent. Con altri paroles, li metode electet por determinar li form del paroles consiste in reascender in li passate til li punctu de témpor u on trova se in presentie del ultim conosset forme comun al divers lingues. It ne es nor tache examinar ci quel scientic interesse oferta por li linguistica ti determination del “denominator comun” del lingues romanic. Ma li idé, prender quam base por un lingue international modern un statu de coses quel retrodata de ca. 15 secules, deve esser qualificat quam extravagant.
Regretabilmen li Interlingua-English Dictionary ne solmen furni null explication pri li motives queles vell posser justificar ti strangi recurs al principie del prototip etimologic, ma anc li exemples citat in li lexico sembla plu mult inbrolliar quam aclarar li coses.
Por ex. Dr. Gode cita li exemple del paroles F chose, IS cosa, P cousa queles, benque provenient del L causa, have quam prototip li form cosa, pro que “li transformation del latin -au- a -o- es un developament caracteristicmen international.”
Li afirmation es just in principie, ma in facte ti transformation ha esset ni general, ni vermen complet. Li radica original latin ha supervivet in sat mult paroles romanic e mem ta u li diftong -au- ha transformat se in -o-, on retrova it ancor in cert derivates: F or, ma auriculaire, queue ma caudal, H toro ma tauromaquia etc. quo, inter parentese, explica li presentie de ti radicas in Occidental.
Ti fenomen del reduction del latin -au- in -o- es fórsan ne li exemple maxim felici por ilustrar li procede del prototip etimologic. Por convicter nos pri to, it sufice examinar li maniere in quel li autor del lexico Interlingua tracta li altri paroles del sam specie. Si L causa furni quam prototipe cosa, tande li prototipes de L tauro, pauper, pauc, es incontestabilmen toro, povre, poco. Or ILa have tauro e ne toro e it conserva anc pauper, pauc apu li formes plu modern povre e poco. A quo servi ti ínutil duplettes arcaic? On ne posse defender pauper sub li pretexte que it furni pauperisme, nam tande on vell con li sam jure anc dever tolerar penta apu cinque, pro que it da pentagramma. Li exemples posse esser multiplicat ad libitum.
Ma existe ancor un altri fenomen, ultra li reduction del L -au- in -o-, quel Dr. Gode ne sembla har atentet in su fixation del prototip. It es li transformation del medial p latin in v.
Exemples: L ripa, I riva, arrivare, F rive, arriver, HP riba, arribar, A river, to arrive.
L recipere, I ricevere, F recevoir, H recibir, P receber, A to receive.
L coperire, F couvrir, H cubrir, P cobrir, A to cover.
L percipere, F percevoir, H percibir, P perceber, A to perceive.
Li prototipes de omni ti paroles vell dever esser: riva, reciver, covrir, perciver, ma ILa consrva li paroles latin ripa, reciper, coperir, perciper. On va fórsan objecter que anc I have coprire, percepire. To es ver, nam italian es li sol lingue (apu rumanian) quel ha conservat li radica original latin in cert paroles.
Ma to va permisser nos far un altri constation tre interessant. It concerne li aplication del principie del internationalitá. On va fórsan memorar que Dr. Gode ha rejectet li radica compr- pro que it es atestat in solmen du controll-lingues, a saver I e HP (vice li obligatori minimum de tri) e il ha preferet conservar li radica emer quel supervive in omni lingues sub li forme redemptor, benque ni un person in mill es capabil vider li conection etimologic inter emer-redimer-redemption, ni mem inter emer e preemption.
Nu li radicas covre perciv- es atestat in adminim 3 lingues, riv- e reciv- mem in 4, dunc per li minimum quel IALA self hat stipulat por esser admisset quam parol international. Malgré to, ILa conserva li formes latin original. On have li impression que ti stipulation del minimum obligatori efecte precipue in sens negativ, i.e. on egarda it solmen quande it lude in favor del formes latin, ma oblivia it quande su aplication vell ducter a formes modern.
Ples notar que it existe anc casus u un form latin posse efectivmen justificar se e mem esser preferet a formes plu modern. Ma ci noi ne discusse casus isolat. Li discussion torna circum li intrinsic valore de un principie e ti valore es adminim questionabil quande it monstra se que li practic resultates es maxim sovente contrari al teoric previsiones.
Esser continuat in #5, Discussiones con adherentes de ILa…
