Log in | Jump |

COSMOGLOTTA Biblioteca

Preservation del Publicationes Occidental.
This thing was constructed on December 18, 2006, and it was categorized as Uncategorized.
You can follow comments through the RSS 2.0 feed. You can leave a comment, or trackback.

Li derivation.


Li problema obtener derivates natural per un procede simplic e regulari ha trovat su unic, ínsuperabil e definitiv solution in li celebri “Regul De Wahl”. Yo di unic pro que li trate caracteristic del solutiones proposit per lil precessores de De Wahl esset justmen li absentie de alquel prova de regulation. Si on renuncia in antey al postulates de regularitá e simplicitá, it ne es desfacil obtener derivates natural in omni casus. It sufice prender li derivates tot fat ex li lingues vivent, quam to esset li casu in Latino sine flexione. Rosenberger e Gode, in lor sistemas respectiv, ha introductet un specie de sistematisation, admissente li presentic de duplic e triplic radicas de queles chascun servi al formation de un dat gruppe de derivates. Ma it es clar que ti procede have null lpractic valore si ne existe alcun regul quel determina in quel precisi casus on usa li un o li altri radica.

Si, in contrari, on pretende ne renunciar al postulate de regularitá, tande it es impossibil, obtener in omni casus derivates absolutmen international. Li real valore de ti procede quel on posse nominar “naturalisme schematisat” es determinat per li proportion del casus — in comparation con li total númere de derivates — u ti internationalitá es defectiv. Si noi exámina li regul De Wahl sub ti vis-punctu, noi ariva al conclusion que it successa regularisar in maniere totalmen satisfatori adminim 90% de omni casus. Certmen un bell resultate! Li discussion torna dunc solmen circum li 10% de derivates restant, queles ha provocat li criticas del promotores del n.i.

Ti 10% criticabil es representat, in lor grand majorité, per li verbes queles De Wahl acceptat sub li form supinal. In se self, ti procede ne es criticabil, nam it es subtenet in li presc totalitá de casus, ne solmen per anglesi (to suppress, construct, preempt, discuss, correct, suspect, confuse, suggest etc.), ma it ha ja de long anc invadet li lingues romanic.

Exemples: H redact-, IHF exempt-, IF prospect-, IHF consult-, HF edict-, IF press-, F digress- etc. etc. It es mem tam potent que ILa self ha esset obligat admisser un sat grand númere de radicas supinal apu li radicas original latin.

Tamen, it convene far cert distintiones.

Si noi prende por ex. li radica construct, noi trova que it covri omni derivates atestat in li lingues vivent, durant que null parol es derivat del radica original constru-. Si dunc noi judica li coses unicmen sub li vis-punctu del necessitás del derivation, li sol radica construct- satisfá a omni exigenties e li radica primari constru- posse esser considerat quam superflú.

Levimen diferent es li casu con li verbes del tip poner/posir. Anc ci noi posse justificar li radica supinal per li facte que it existe tam in anglesi quam in francesi (supposer/to suppose). Adplu F usa li radica supinal mem in casus u li altri lingues recurre al radica latin: exposant, opposant, composante, décomposable. In cambie, li radica latin reapari in altri derivates quam disponible, exponentiel.

Un altri categorie es representat per li casus u ne solmen omni lingues romanic, ma anc anglesi, malgré su infinitives supinal, forma cert derivates departente del radica original latin: action/agent, correction/corrigible etc. Ci Occidental adopte li derivates quam paroles atonom (agenda, agente etc.) o it forma les secun su propri regules sin egard al internationalitá (corectibil).

Resta ancor un categorie — li minim satisfatori — u De Wahl format infinitives existent in null lingues, per simplic retroderivation: consumpter (de consumption).

Noi aconosse que del vispunctu del n.i. ti solutiones ne posse esser considerat quam ideal. Ma ancor un vez: ti n.i. ya ne esset li scope persequet de De Wahl. Su grand idé esset, obtener un gradu maximal de naturalitá sin sacrificar li regularitá quel es e resta li postulate primordial por un L.I. vivicapabil. Li derivates obtenet de De Wahl es li producte de du factores. Si on arbitrarimen supresse un del du, on logicmen anc plu ne have li jure expectar li sam resultate. To bon comprendet cert adherentes de ILa, quande ili ancor glorificat li Regul De Wahl, quam anteyan occidentallistes. Si hodíe ili parla altrimen, to solmen ilustra lor regretabil facultá de oblivie.

Li question fundamental dunc ne es: Esque li Regul De Wahl es bon o ne? ma: Esque regularitá es necessi o ne? Noi ne critica ILa pro que in li question del derivation su autor ha deliberatmen sacrificat li regularitá al naturalitá! Li minim quo on posse dir es que li situation es poc satisfatori.

Por noi occidentalistes, li problema presenta se quam seque:

Esque, por augmentar li internationalitá de ti relativmen litt quantitá de paroles derivat queles ne es conform al internationalitá in su sens absolut, it vale li pena jettar super bord li admirabil Regul De Wahl? Esque noi va, ye li detriment del germanes e slaves, far un don suplementari al romanes, ja plu quam favorisat per har recivet quasi gratis li tot vocabularie?

Yo confesse que it ne es facil responder a ti question. Nam on posse posir ti-ci anc altrimen e dir:

Esque just li facte que li derivates contestabil secun li vis-punctu del n.i. representa solmen un fraction relativmen poc important del quantitá total del derivates ne vell in contrari justificar un aplication minu rigid del principie de regularitá?

O con altri paroles:

Esque in ti casu-limite, li gania in internationalitá quel noi vel obtener per un plu grand elasticitá in li formulation del Regul D Wahl ne vell eventualmsn compensar li perde de regularitá?


Yo pensa que, por posser dar un response bon motivat a ti question, it va esser necessi examinar cuidosimen omni aspectes del problema, determinar maxim exactmen possibil li quantitá del precisi casus a soluer e mesurar objectivmen li practic consequenties del reforme. Noi es ni ciecos ni obstinates e ti problema va dunc far li objecte de un studie special quel va esser publicat in un del proxim numerós de Cosmoglotta. It va dar al letores li possibilitá formar su propri judicament pri ti important question vice esser fortiat contentar se per simiplic afirmationes.

Esser continuat in #8, Conclusion.

Share This Post
This thing was constructed by .


You can follow comments through the RSS 2.0 feed. You can leave a comment, or trackback.

Post a Comment

You must be logged in to post a comment.