About COSMOGLOTTA Biblioteca
Preservation del Publicationes Occidental.
Feed Subscriptions
Conclusion.
Por evitar steril disputationes, it fórsan ne va esser superflú preciser ancor un vez li idé fundamental quel presidet al exposition de ti studie comparativ ILa-Occidental.
Noi ne pretende demonstrar que Occidental es, in su structura morfologic e grammatical, superior a ILa. Noi simplicmen exámina in quant chascun del du lingues ha successat realisar in li practica, li conceptiones queles su autores self etablisset quam principies fundamental.
Por citar un concret exemple: Noi ne critica li finale -e del adjective pro que it vell esser minu bon quam li finale -i de Occidental, ma solmen pro que it es íncompatibil con li principie del n.i. in un sistema quel conosse li distintion inter géneres grammatical. Noi ne reprocha a ILa su sistema de duplic e triplic radicas verbal, nam it es justificabil in un lingue fundat sur li principie del n.i. To quo noi critica es que ILa ha trahit ti sam principie in li edification del sistema verbal.
Noi ne comprende qualmen li adherentes de ILa posse tolerar ti exemple del maxim pur schematisme in li sam moment u ili picte li schematisme quam li macul cardinal in Occidental. In curt, noi ne postula que ILa mey adopter li principies de Occidental, ma noi expecta que, si ili considera ti principies quam fals (quo es lor jure), ili mey restar fidel adminim al lores. Or li factes exposit in supra monstra que to regretabilmen ne es li casu.
Noi aconosse que ti ínconsequentie in li aplication del fundamental principies de ILa ancor ne sufice por condamnar it. Quam producte del scole naturalistic, ILa ne posse esser essentialmen diferent de omni altri provas queles ha esset fat in ti direction e it pro to anc jui li sam possibilitá de practic aplication.
Nequel de su defectes vell — quam ja fat remarcar Prof. Martinet — esser un real obstacul a su general adoption si li homes vell esser pret acceptar in principie un L.I.
Li supra remarcas dunc ne constitue un condamnation de ILa. Ma ili es util por posser responder a ti adherentes de ILa queles ancor ne posse comprender pro quo, malgré lor patetic advocationes, noi ancor ne ha transit in bloc al nov linigue. Or, posir li question, es responder a it. Just li facte que ILa es, quam Occidental, solmen un del mult variantes possibil de un lingue international naturalistic, obliga nos examinar quel efectiv progress it representa in li evolution del lingues international e in quó consiste su efectiv superioritá sur Occidental. Noi concede que li rivalitá inter li du lingues es nociv, ma it es passabilmen naiv concluder de to que it es nu just Occidental e ne ILa quel deve sacrificar se sur li altar del Unitá.
On apen expecta del interlinguistes, egal a quel scole ili apartene, que ili salta, quam li locustes, de un sistema al altri e que ili abandona alegrimen un lingue quel ili ha practicat durant annus e quel ha fat su pruvas in omni dominias del vive modern, unicmen pro que li altri lingue es plu nov. No, a un tal abandon deve coresponder un tangibil avantage: on deve posser justificar it per plausibil motives. Tal motives existe efectivmen por justificar li transition de Espo a Ido o de Ido a Occidental. Ma de Occidental a ILa? Ye li risca esser taxat de superbesse, yo crede posser afirmar que li atentiv letura de ti exposite sufice por convicter nos pri lu contrari.
Ma lass nos posir li discussion sur un altri plan. Lass nos admisser por un moment con li adherentes de ILa, que li principie del n.i. es tam valorosi que it justifica, in nor opinion, li total sacrificie de simplicitá e regularitá. Esque noi vell alor realmen ganiar alquó adoptente ILa? Certmen ne, nam provante edificar un lingue quel ilustra li vertús del n.i., Dr. Gode sembla sat paradoxalmen har aportat just li pruva que ti principie del n.i. es ínaplicabil in li practica. In facte li naturalitá de ILa es tam poc integral que plu quam li demí del lingue es exactmen tam schematic quam Occidental. Alor, quo garanti nos que ILa es realmen li “ultim parol” in li production de lingues naturalistic?
Un altri autor posse venir deman e presentar nos un lingue ancor plu “natural” [vider li auxlang liste, etc.]. In facte, tal sistemas ja existe, a saver NEOLATIN de Schild e INTERNACIONAL de Campos de Lima. Noi deve aconosser que ambi autores ha successat aplicar li principie del n.i. in maniere plu logic e plu consequent quam to es li casu in ILa.
Or Schild ha abandonat interim su NEOLATIN por subtener ILa. Pro quo? Li grand calamitá del principie del n.i. es que on ne posse perducter it til su ultim consequenties. Li autor de NEOLATIN devet convicter se que il hat eat tro for in li sacrification del postulates de facilitá e simplicitá. Il dunc aconosse implicitmen que li n.i., aplicat al lingues constructet, have su natural límites e que regularitá es egalmen necessi.
Or, qui es capabil determinar ti limites? Qui va pruvar nos que li corect dosage de regularitá (schematisme) e naturalitá es realisat plu bon in ILa quam in Occidental?
Noi dunc reveni al question: quel progresse e quel novum representa ILa in comparation con li altri lingues naturalistic? Noi vide solmen que ILa es, in essentie, un specie de idioma sudromanic fortmen latinisat.
Or si noi have un preferentie por li particularitás lingual sudromanic, noi es infinitmen plu bon servit per Neolatin o Internacional.
Si, in contrari, noi es seductet per li latinitá tande noi have in li bellissim Latino sine flexione un lingue quel nequel de su imitatores ha alquande successat egalar.
Del vispunctu del n.i. chascun de ti tipes de lingue have su avantages, ma regretabilmen noi ne retrova les in li mixtura ILa.
In su pamflete, Berger substreca li similitá morfologic inter ILa e Occidental por provar convicter nos que li transition a ILa vell, in realitá, imposir nos null sacrificie. Ti argument retorna se contra il self. Nam si vermen li diferenties inter li du lingues vell esser tam ínsignificant, it vell esser absurd, sacrificar li resultates de un long-annual propaganda por recomensar li tot labor in favor de un lingue nov quel ancor possede practicmen null litteratura didactic.
Sr. Berger sembla har comprendet ti contradition. Vice presentar nos li pertinent e convictiv argumentes linguistic in favor de ILa queles noi vell logicmen har expectat in su exposite, il emfasa, quam argument capital, li garantíe quel representa por li munde li grand autoritá de IALA quam scientic e impartial institution international. Quam producte del labor colectiv del stab linguistic de IALA, li nov lingue deve, secun il, esser considerat quam li resultate final e li apogé del resercha interlinguistic.
Or li revelationes de un del ex-ductores del stab linguistic de IALA ha furnit nos intertémpor un pictura levimen diferent pri li metodes de labor de IALA e noi save hodíe que ILa ne es li ovre colectiv del scientistes de IALA, ma li creation personal de un de su colaboratores, Dr. Alexander Gode. [E in su lettre a Sr. Matejka, il di que il es li sol autor de ILa e ne li stab linguistic de IALA.]
Lass nos dir ci con omni necessi emfase, que quam creator de un lingue international Dr. Gode jui che nos exactmen li sam respecte quam omni altri pioneros del movement mundlingual e que noi sin reserva aconosse omni resultates positiv queles il ha aprotat al comun edificie. Ma ti aconossentie implica de altri látere que noi deve qualificar quam conscient falsification del factes li afirmation que ILa es li producte del scientic labor de IALA e quam altmen ínelegant li prova voler continuar fundar li propaganda por ILa sur un historic inexactitá.
Li conclusion quel noi tira ex li factic statu del coses es, que un prova de sintese inter li du lingues vell presentmen haver poc chances de success. De altri látere noi constata que che li adherentes de ILa li tendentie actual es índiscussibilmen in favor del formes modern, vicin o identic a Occidental. Noi vide in to li tacit aconossentie del facte que, in su form ortodox, ILa es considerat quam ínapt a satisfar a omni exigenties del vive modern. Ti tendentie va ancor accentuar se in li precisi moment u li lingue de Dr. Gode va dever servir ne solmen al traduction de textus scientic medical, ma far su pruvas anc in li altri dominias de activitá homan. Li qualitás queles secun li crede del adherentes de Dr. Gode, ha demonstrat li superioritá de IALA super Occidental in li scientie medical, va desaparir automaticmen quande ILa va anc esser aplicat al redaction de textus tecnic e juridic. E quande ILa va dever servir anc quam lingue del comercie, su superioritá va transformar se in un clar inferioritá in comparation con Occidental.
Ti sincer conviction que sin un seriosi modernisation ILa va esser íncapabil luder su rol quam L.I. auxiliari, indica nos li via a sequer. It vell esser absurd, transir a ILa por esser tande fortiat retro-orientar li evolution del lingue in li direction de Occidental quel noi just vell har sacrificat a ILa. Anc li argument que li formes modern ya ja existe in ILa e que transiente a ti lingue, noi vell esser líber usar les secun nor vole, va trovar poc amatores. Li formes modern queles noi prefere, noi ja have in Occidental e noi ne besona transir a un altri lingue por haver li permission usar les.
Li solution consiste, por li moment, in continuar li labor in ambi campes e lassar al evolution natural li cuida adducter ILa a ti gradu de modernisation e simplification, quel es necess por far it apt a omni exigenties del vive modern e quel tande, pro li insignificant diferenties ancor restant, va automaticmen orientar nos vers ti Unitá quel anc noi prefere al rivalitá.
A. Matejka
1957
Ples vider bentost, Textu Comparativ.
