About COSMOGLOTTA Biblioteca
Preservation del Publicationes Occidental.
Feed Subscriptions
Li Practic Servicies de Esperanto…
In nró 180 de Cosmoglotta noi ha ocupat nos del action esperantistic che li UNESCO e examinat un poc plu frofundmen li argumentes, queles es presentat che ti organisation in favor de Esperanto.
Inter li argumentes existe un, quel noi ancor ne ha examinat: ti del practic servicies de Esperanto.
Proque li qualitás del lingue o li númere de su adherentes es factes plu o minu bon verificabil, li Esperantistes vide que ili fa fiasco, quande ili accentua tro mult ti punctus. Pro ti rasones, li practic servicies de Esperanto, li importantie de queles on posse controlar minu bon, lude sempre plu li unesim rol in li propaganda esperantistic, quam pruva li recent presse-articules de ti látere, li expositiones in divers cités, e anc li petitiones presentat a cert national autoritás.
Li assertion in li oficial Raport de UNESCO 7C/PRG/11 que on deve considerar li lingues artificial precipue “quam instrumentes, queles oferta cert comoditás de practic vispunctu, por li developament del cambies international” e que li Esperanto-movement suggeste “li utilisation de Esperanto por li relationes international, a saver por li turisme, li comercie e li corespondentie“, dunc recive un signification tot special.
Benque noi dit in supra que it es desfacilmen verificabil in quel mesura Esperanto rendi practic servicies al homanité, noi felicimen conosse hodie quelc factes, queles permisse judicar li assertion. Por posser responder al inquesta de UNESCO, li Sviss Departement Federal del Interior p. ex. ha examinat li tot problema. In su “Raport pri li Inquesta efectuat in Svissia concernent li Petition international in Favor de Esperanto” on trova li maxim interessant detallies, anc pri li practic aplication de Esperanto.
In prim li Departement Federal ha consultat li chefes del departementes cantonal del public instruction, queles ha studiat li situation in li singul cantones. Recapitulante lor responses, li “Raport” constata inter altricos que “Esperanto es usat, quam lingue de conversation o de comunication, solmen in li clubes de Esperantistes in Zürich, Bern, Solothurn, St. Gallen, Neuchatel e Genève.” (sublineat del redaction).
Un altri inquesta esset fat che li principal organismes national, exerciente lor activitá in li dominias del cultura, del instruction, del scientie, del turisme e del economie, e ci li “Raport” constata laconicmen:
“It es fat null usa de Esperanto in Svissia in li citat dominias, ni in li relationes inter li centres cultural, pedagogic, scientic, turistic, industrial e comercial sviss e foren.”
Li sam raport mentiona anc li response al questionarium del “Sviss Union del Comercie e del Industrie“, quel, pos har consultat su principal sectiones, raporta que li unic utilisation conosset de it es un parol in Esperanto quel ha devenit un marca de fabrica. It acte se pri li témino MOVADO, quo significa movement.
Li Sviss Camera de Horlogerie ha questionat li firma interessat, ca it usa Esperanto in su relationes comercial. It ha respondet:
“Desde que su proprietarios e directores ocupa se de horlogerie, ili nequande ha recivet un demanda in Esperanto.”
Secun omni ti oficial constationes it seque tre clarmen que li tam laudat practic servicies de Esperanto es quasi null, e quo vale por Svissia, certmen ne mult difere por altri landes. Ma lass nos examinar li question ancor un poc plu detalliatmen.
In prim linea li Esperantistes sempre accentua li valor de lor lingue por international congresses. Quo pensar pri ti argument?
De témpor a témpor it naturalmen eveni que in un convenida de pacifistes o simil international reuniones un o pluri oratores directe se a lor auditoria con quelc paroles in Esperanto, por propagar lor “kara lingvo“. Benque li partiprendentes naturalmen aprecia li ocasion audir li strangi sones de ti famosi lingue, ili comprende nequó e, pos har votat forsan un resolution, ili passa a plu important materies.
Ma li Esperantistes ne va posser citar un sol congress international, quel ha vermen usat lor lingue in su deliberationes, malgré que Esperanto nu existe desce presc 70 annus. Un exception fa naturalmen li congresses del Esperantistes self, ma quande li adherentes de Zamenhof parla del practic servicies de lor lingue, on naturalmen pensa al servicies queles it posse ofertar al tot munde, e ne a tis reservat solmen por “samideanoj”.
Ma si UNESCO vell recomendar li usation de Esperanto, li scientistes e politicos certmen ne va aprender un tal lingue artificial por intercomprender in lor congresses. Ti rol posse esser ludet solmen de un naturalistic lingue, quel es comprensibil sin preliminari studies.
Ma esque on posse forsan far progresser li turisme med Esperanto?
Noi certmen aconosse que li Esperanto-representantes in numerosi landes e cités posse rendir servicies a lor coidealistes viageant e que li international Esperanto-congresses presenta un cert atraction turistic. Ma deci vez o cent vez plu numerosi es ti persones, queles profita del servicies de grand turistic organisationes quam “Tourisme et Travail”, “Popularis Tours” o simil interprenses.
It vell esser certmen interessant far unvez li experiment fortiar omni partiprendentes a tal colectiv o individual viages a aprender, ante li departe, un lingue artificial quam Esperanto por plu bon intercomprender. Li efecte on posse facilmen previder: li númere del turistes vell suffrer un diminution inmediat e apreciabil, e ex to seque que li final efecte de Esperanto ne es favorisar li international turisme, ma plu mult impedir it.
Considerante li utilisation de Esperanto por li comercie o li international corespondentie, noi incontra li sam fenomen. In Interlingue noi adressa nos diarimen a persones o institutiones in omni landes, queles ne ha studiat nor lingue, ma proque it es inmediatiatmen comprensibil, li afere sempre functiona.
Un altri cose it es con Esperanto. Li númere del adressate possibil es limitat al persones, queles conosse li lingue. Ti prohibitiv precondition impedi p. ex. li developation del esperantistic corespondentie-clubes, durant que altri clubes, queles possibilisa li tre valorosi hobby del international exchange de corespondentie sin demandar in prim li aprension de Esperanto, prospere excellentmen. Li oficial organ de un ex ili, quel noi conosse, “The Caravan of East and West“, es editet in 250′000 exemplares e distribuet in omni continentes. Quant micri in comparation a it es li Esperanto-movement, de quel li oficial organ “Esperanto” apari in solmen 6′000 exemplares!
Ex quo precede noi vide clarmen que Esperanto crea du classes de homes, un litt minorité quel ha aprendet li lingue e posse profitar inter “samideanoj” anc de su servicies, e un grand majorité, quel ne mastrisa it e por quel Esperanto ergo possede absolutmen null valor. Demandar de UNESCO li subten de Esperanto por li developament del cambies international es dunc un completmen fals pretexte. Ne li international congresses, li turisme e li corespondentie in general vell profitar de un tal subten, ma it vell revelar se quam exclusiv auxilie al Esperanto-congresses e al turisme e corespondentie del Esperantistes.
Li sempre pretendet “homarismo” de Esperanto revela se ci quam massiv egoisme, e favorisar ti-ci ne posse esser li scope de UNESCO.
Real practic servicies posse esser prestat al munde solmen per un naturalistic lingue international, quel es inmediatmen comprendet partú e ergo servi al tot homanité, ne solmen a un micri e steril circul exclusiv.
