LI ARBITRAGE NEUTRAL

ANCOR UN ILUSION: Li Arbitrage Neutral

Inter li remedies queles on proposi por metter fine al rivalitá quel reye inter li subtentores del diversi sistemas de L.I. li idé de un arbitrage neutral organisat per un del organisationes supra-national es ti quel apari in sam témpor quam li maxim logic e maxim eficaci. It dunc vale li pena examinar su chances de successe, mem si it monstra se in seque que li resultates ne responde al expectationes.

Noi ne besona rupter nos li cap pri qui va organisar li arbitrage, nam li resultates va esser li sam in omni casus.

Li prim tache va naturalmen consister in designar li membres del comité de investigation. Por garantir a ti gremie li necessi autoritá, it va dever plenar li sequent conditiones:

  1. Esser composit de membres de queles li competentie in linguistica es íncontestat.
  2. Cuidar que ti membres es absolutmen neutri e impartial, i.e. ne afiliat a un del ja existent movementes interlinguistic, ni mem conosset quam favorisant personalmen un del diversi tendenties reyent in li munde interlinguistic.

Li unesim condition oferta null desfacilitá, ma por satisfar li duesim, existe practicmen null altri possibilitá quam tornar se a representantes del scientie linguistic qui ancor nequande ha ocupat se pri li problema del lingue international. E to va dar nascentie a un situation passabilmen paradoxal: Durant que, generalmen, on torna se a specialistes por soluer determinat problemas on va, in li casu del L.I., dever appellar a non-specialistes por arbitrar un conflicte inter specialistes.

Por que ti non-specialistes mey posser rendir lor verdicte, ili va esser fortiat studiar li tot problema del L.I. in un record-témpor. Ma mem si ili labora maxim diligentmen, ili va nequande posser esperar aquisiter li quantitá de experientie quel li activ interlinguistes ha amassat durant annus de studie e de practica. Li resultate maxim favorabil quel noi posse rasonabilmen esperar es que ili adminu successa far se un idé pri li principies cardinal queles forma li base del diversi scoles interlinguistic.

Noi di expressmen “li resultate maxim favorabil”, nam it totmen ne es cert que omni membres del comité de investigation va esser pret agresser li tache con li genuin desir posser, mersí al informationes recivet, decider in plen índependentie e sin alcun partialitá.

Ili forsan – adminim in parte – aborda li tot problema con li intim conviction que li idé de un L.I. es practicmen irrealisabil. In lor mente, li lingues es organismes vivent e ili va haver mult pena por admisser que un lingue “artificial” vell esser capabil rendir li sam servicies. Esque noi posse reprochar to a ili? Nullmen. Nam quant relativmen poc es, mem inter noi interlinguistes self, tis qui es capabil judicar sistemas concurrent in plen impartialitá?

Esque ne just in cert movementes interlinguistic li fanatisme e li íntolerantie strangula omni velleitá de san judicie? Esque noi posse rasonabilmen esperar que che li membres del comité de investigation un plu o minu superficial studie del problema interlinguistic vell esser capabil sucussar un conviction basat sur lor propri vision del coses? Noi dunc ne posse, a priori, escatar li possibilitá que un majorité del comité va, quam resultate de lor deliberationes, aportar un judicament negativ in li question del introduction de un L.I.

Ma lass nos ne esser tro pessimistic. Lass nos suposir que li majorité del membres ha, pos studie del problema, reactet positivmen al argumentes del interlinguistes. Li proxim passu va tande consister in fixar li fundament por li futuri L.I. Ma to va esser un tache ancor plu desfacil quam simplicmen votar in principie por o contra li introduction de un L.I.

Un parte del membres va esser in favor del scole schematic e li altri va esser partisan del scole naturalistic. Forsan va mem trovar se tales que curre detra li chimere de un compromisse inter li du. Qualmen ili va, in ti conditiones, successar arivar a un general consense?

Noi posse apene esperar que ili va soluer li problema per votar simplicmen in favore de un del mani sistemas queles representa li diversi scoles interlinguistic. Quam exponentes del scientie linguistic ili va – e to es tre natural – pretender aportar lor propri contribution al final ovre e chascun de ili va far to ex li special angul de vision quel il ha adoptet, quam representante del scientie linguistic, in li studie del problema del L.I. Li resultate final va dunc esser un sistema tot nov quel ne va posser comensar a functionar ante que on ha successat publicar li necessi quantitá de lexicos e manuales in li cardinal llingues e har creat ab ovo li besonat stab de inseniantes. De ú va venir li enorm capitales necessi por payar omni to?

Fortunosimen, nequi besona far se pri to alquel sucies, nam it es ínfinitmen improbabil que ti nov sistema va alquande devenir un realitá. Li divergentie de opiniones queles va ínvictibil quel anc til nu ha impedit, inter li mund-linguistes self, omni possibilitá de final interconsentiment. On posse fortiar nequí acter contra su propri convictiones.

Li sol medie por impedir ti previsibil fiasco vell consister in limitar li tache del scientistes al obligatori election de un del ja existent sistemas, sin change, quam L.I.

Esque li membres del comité de investigation va acceptar un tal mandate imperativ quel degrada les al rol de simplic votatores, es un altri question. Quande on pensa al pression a quel ili va star exposit del látere del esperantistes – e Deo save quant poc scrupulosi tis-ci es in li election de lor medies de “persuasion” – it es in facte mult preferibil que ili mey refusar.

In resumé, de quelcunc látere noi considera li coses, it sembla clar que li tentative ne posse haver li minim chance de successe.

Fortunosimen noi ne besona regretar li mult moné expenset in van, nam – adminim in li hodial circumstanties – it es poc probabil que li governamentes national va consentir investir capitales in li realisation de un tal interprense. Ili have majori sucies.

A.M.

Share This Post

You must be logged in to post a comment.