About COSMOGLOTTA Biblioteca
Preservation del Publicationes Occidental.
Feed Subscriptions
LI VERITA PRI ILA. . . . .
In li nró 41 de Revista de Interlingua (quel li subsignato regretabilmen recivet solmen in april 1970) noi lee, sub li plum de Ric Berger, un articul necrologic in memorie a nor amico Louis de Guesnet. Li letores del “Revista” de Ric Berger e yo pro to yo ne fat me exagerat ilusiones pri li ton de su homage funeral. Malgré to on ne posse ne esser chocat vidente que li animositá del redactor del “Revista” contra su anteyan antagonist ne mem successa haltar avan li majestá del morte e ea til denigrar, abassar e difamar li victime trans su tombe. Ma ne a noi it apartene judicar ti conduida; chascun de nos acte secun su propri conceptiones moral e il responsa pri ili coram su propri conscientie.
Ples ne timer, car letor, que yo va misusar vor patientie per responder al personal ataccas directet contra me personalmen, per queles Ric Berger supplementa su necrolog. Yo, e omni letores del “Revista” es ja de long acustomat a ili. Ma yo vide me fortiat, mult contra mi vole, rectificar un tot serie de flagrant contra-veritás concernent li relationes inter ILe e ILa queles Ric Berger publica in su revúe. Si yo vell tacer, nor letores, e con ili li tot munde interlinguistic, vell esser tentat interpretar mi silentie quam un índirect aconossentie del factes e to es un cose quel, in li interesse del historic veritá, ne posse esser tolerat.
Ric Berger asserte que pos li publication del Interlingua-English Dictionary, De Guesnet e yo ha ofertat a Dr. Gode fusionar li du movementes sur li base de un compromisse lingual. Li refusa de ti proposition per li ductores del movement ILa-istic es, secun Berger, li cause del ínfrenat campanie de denigration quel Cosmoglotta descatenat contra Dr. Gode e su lingue, e omni to pro pur despite e rancore personal.
In realitá yo ne memora har, in alquel periode de mi activitá interlinguistic, associat me a Louis de Guesnet por proposir a Dr. Gode un fusion del du movementes sur li base de un compromisse lingual. Ma hay un facil medie por dissipar li dúbites. Un proposition tam important deve har lassat tracies indelebil in li archives del du movementes. Yo ha trovat nequó in li mis. Alor Sr. Berger va certmen far se un plesura reproducter in li proxim numeró de su “Revista” li textu integral del lettre oficial, signat de Louis de Guesnet e de me, quel contene ti astonant proposition. Si il ne successa in to, noi va comprender immediatmen li causes de su silentie, sin que il besona longmen explicar les a nos.
Quant al “campmanie de denigration” contra ILa, it va suficer a tis qui interessa se pri to, comparar li textus publicat in li “Revista” con tis de Cosmoglotta por convicter se immediatmen in quel de ti revúes pullula li denigrationes, ínfrenat criticas e mem difamationes, e in quel ili es absent.
Li grand argument quel servi a Ric Berger quam justification por omni su ataccas contra ILe es li sequent: ILa es li sol lingue hant esset elaborat de competent linguistes e it pro to constitue, per ti sol vertú, li definitiv e scienticmen ínataccabil solution del problema mundlingual.
Noi vell voluntarimen acceptar ti tese …
1. si Ric Berger ne vell, in su passate, har professet li sam certitá pri li insuperabilitá de Espo, Ido e Occidental. Quo garanti nos que il ne va denov changear opinion?*
2. si irrefutabil factes ne vell pruvar que li equation “Interlingua = sol solution scienticmen ínataccabil del problema mundlingual” ne es, in veritá, altricos quam un immens bluff per quel Ric Berger prova dupar li publico sur li real factes.
Li pruva es facil. ILa, in su forme hodial, totalmen ne es li producte del ovre comun de scientistes de quel li resultate vell har, in maniere irrefutabil, justificat li equation citat in supra. Noi save que, quam conclusion de lor explorationes, li membres del stab linguistic de IALA ha presentat al munde ne minu quam 4 possibil variantes queles ili submettet al apreciation de un cuidosimen electet elite de real o potential interessates. Ti variantes egardat omni conceptiones prevalent in li modern interlinguistica, desde pur schematisme til maxim grand naturalitá. Ili dunc considerat omni quar quam possibil solutiones del problema mundlingual, mem li tipe schematic, si ne, ili vell har escartat ti-ci quam íncompatibil con li exigenties del scientie. In fine, ili ha optet por li solution naturalistic.
Yo di “ili”, ma in realitá yo vell dever dir “il”, nam li final decision dependet del conceptiones personal propri al responsabil director del labores linguistic. It es il qui fassonat li nov lingue e dat a it su definitiv aspecte. Li hasarde fat que ti “il”, in li fase final e crucial del labores, esset Dr. Gode. Nequí dúbita que li resultate vell har esset diferent, si Prof. Martinet, vice demissionar, vell har continuat li labores. Li resultate certmen anc vell har esset un lingue del tip naturalistic, ma it ne vell har esset li ILa de Dr. Gode, ma un sistema mult plu proxim a Occidental in su conception fundamental.
Esser continuat:
* “Si vu seque atentivmen li activitá de Berger,” dit me un vez un conosset interlinguist, “vu va constatar que it consiste in realitá in propagar successivmen 4 lingues international diferent., poy, chascun vez quande il adheret a un nov sistema, condamnar quam non-sense quo il self hat predicat antey e risibilisar in sam témpor tis de su ancian amicos qui ne monstrat se mentalmen sat agil por sequer le con li sam rapiditá e in li bon moment in su remarcabil metamorfoses interlinguistic.” Naturalmen noi considera ti remarca solmen quam un ínnocent joca.
