LI ULTIM ARGUMENTES DE ESPERANTO

Filed under: Esperanto,Historie,Introduction,Lingues |

LI ULTIM ARGUMENTES DE ESPERANTO

Fortiat acconosser li superiorità de Occidental, li adherentes de Esperanto usualmen prova auxiliar se per un del secuent 4 argumentes:

1. Li grand diffusion de Esperanto pruva que it ja es li medie del comunication international.

Li sovente assertet nùmer de un demi o mem du million es exagerat. Statisticas conta circa 120 mill Esperantistes. In ti nùmere es includet li membres de omni sociétés de Esperanto. Li membres del Universala Esperanto-Asocio e del landal organisationes (ante li schisma) addit dot 22 mill organisat Esperantistes. Ma it es notori, que in ti sociétés admaxim un ters del membres es activ, durant que li rest solmen manifesta su platonic interesse por li idé del lingue international. On do posse calcular admaxim 50 mill persones vermen savent Esperanto, a de tis li majorité es solmen collectores de postmarcas o illustre cartes. Un textu scrit in Esperanto es comprendet de circa tam mult persones quam habitantes de un litt cite. Mem si li nùmere de un million Esperantistes vell esser exact, tamen li radius de action de Esperanto ne vell esser plu grand quam ti del lingue estonian o lituan, pri queles certmen nequí va dir, que ili es specialmen fort diffuset.

2. It existe ja un grand quantité de literatura in Esperanto.

Li grandissim majorité del Esperanto-literatura consiste in manuales, libres de letura, grammaticas, lexicos e traductiones ex lingues vivent. Ultra to existe hodie ancor circa 30 revùes, de queles solmen un litt nùmer posse exister sin subvention. Li totalité de literatura apparit in Esperanto durant li 50 annus de su existentie, es ne ancor un centesim de to, quo li litt popul de un million estonian ha productet in un sol annu, e ples considerar que li 9/10 del population estonian consiste ex paisanes e proletarios !

3. Esperanto ha esset acconosset de mult congresses a societés.

Li partiprendentes de congresses e reuniones, per lor votationes e resolutiones in favor de Esperanto, manifesta solmen lor desir, que un lingue international mey esser adoptet. Sovente to eveni, pos que on ha suggestet les li impression, que Esperanto ja es in fact li lingue international. Li caractere e particularitàs de Esperanto ne es nequande exposit ye tal occasiones, e ili pro to nequande es submisset a discussion.

Quande un vez li problema de Esperanto esset discusset in li Liga de Nationes, on demandat leer quelc frases in Esperanto. Li letion evocat un fort general ride. Pos to li question esset transdat al commission por collaboration intellectual e li judicie de prof. G. de Reynold pri Esperanto esset anihilant.

4. Occidental es apt por li instructet europano quel conosse pluri lingues, ma Esperanto es anc apt por li orientales.

In Esperanto necos es oriental, con exception del parol « koro » quel per hasard anc in japanés significa «cordie». Ni paroles, ni syntax. Just to quo es caracteristic por li orientalic lingues: analytism e inmutabilità del paroles, existe in Esperanto minu quam in altri systemas de L. I. Li caotic maniere in quel Esperanto tracta li expressiones international va solmen confuser li orientales, queles demanda un transparent etymologic formation de ti paroles. E li rasonament : « Si li L. I. ne es chinés-malay, it almén anc ne deve esser tro simil al cultur-lingues europan » vell esser un completmen negativ e steril conception del neutralità. Secun E. de Wahl.

Share This Post

You must be logged in to post a comment Login