|
||||||
Revista de ILa?Noi ne comprende . . . . . Persequent li discussion iniciat in Cosmoglotta nró 253, pg. 64, noi cita ex li articul “Standardisation — non schematisation”, publicat in nró 10 del “Revista de ILa” li sequent passage:
Li objectiones presentat in li citat passage merite un cuidosi examine. Lass nos provar proceder a ti examine “sine ira et studio”.
E nu, lass dir it con omni emfase: Noi ne considera li Regul de Wahl quam un dogma sacro-sant por li defense de quel noi vell esser pret ascender li baricades. Noi totalmen ne condamna quam heretic li opinion que in un sistema de L.I. naturalistic li respecte del formes atestat in li etnic lingues deve haver li prioritá sur li principie del maxim grand facilitá. Ti opinion es perfectmen legitim e respectabil e si on successa convicter now per bon argumentes que li conceptiones de De Wahl plu ne coresponde al exigenties modern del pratica interlinguistic, noi es tot pret a converter nos al nov doctrine. In realitá li tot question reducte se al apreciation subjectiv del afantages e del desavantages queles chascun del du solutiones oferta al usator del L.I. e al election de ti quel, pos cuidosi examination del “por e contra”, apare quam plu avantageosi in vise del practic aplication del lingue. Ma quo noi crede haver li jure postular es que on mey esser sat objectiv por aconosser ne solmen li avantages, ma anc li desavantages inherent a chascun del du conceptiones. It ne dece transformar por li profite de un dat sistema un real manca in un avantage, e inversmen picter quam defecte un índiscussibil qualitá in un altri sistema. Regretabilmen to es – tre exactmen – quo ha fat li autor del aludet articul. It vell nos esser facil monstrar li falsitá de su alegationes per un sat long liste de exemples comparativ. Ma por to li spacie manca e noi deve dunc contentar nos per citar solmen quelcunes de ili, electet quam particularimen tipic por li besones de nor demonstration. Li paroles international es basat sur li radicas nominal. Secun ti principie ILe forma ex li verbe directer li tot serie de derivates direction, directibil, directiv(e), directori(al), directoratu, índirect etc. ILa distinte inter du radicas: li radica verbal (latin) dirig-e e li radica nominal direct-. Ex li prim it tira li derivate dirigibile e ex li duesim omni altris, quam in ILe. Dunc, por posser assecurar li plu grand internationalitá de un sol derivate (dirigibile) it obliga li usatores aprender du radicas (un verbal e un nominal). Li naturalitá integral es un bell cose, ma esque li efortie demandat al usator ne es levimen disproportional al resultate obtenet?* Tam plu que anc A, malgré dirigible contenta se, tam por li verbe quam por li substantives e adjectives, de un sol e unic radica (to direct, direction etc.). Li desfacilitá es ancor augumentat per li facte que li sufixe -bil ne es, in ILa, ínvariabilmen adjuntet al radica verbal (quo vell, in un cert mesura, posser servir quam norme), ma tre sovente anc al radica nominal (cf. vis/ibil, destruct/ibil, defens/ibil, explos/ibil, suggest/ibil etc.). Lu sam vale por corrig/correct-, elig/elect, redig/redact etc. It es ver que concernent li ultim verbe citat, H fa un exception. It adopte, anc por li verbe, li radica supinal redact-, (On questiona se de u it prende ti jure). Ancor un exemple, por finir: In ILe [Occidental]on deriva del verbe (con)torder tre regularimen li substantive (con)torsion (correspondent a FIHPor). On trova ti sam substantive in ILa sub li forme (con)tortion (correspondent a A). Ambi formes posse esser considerat quam natural. Ma qualmen li usator de ILa posse saver que in ti lingue li radica verbal es ni (con)torter, ni (con)torder, ma (con)torquer? Mem si il es un perfect poliglotte? E alor noi questiona: “Si hay un lingue in quel on deve constantmen consultar li dictionarie por posser expresser se in corect maniere, esque it realmen es ILe [Occidental]e ne preferibilmen ILa?” Ti remarca concerne in céteri ne solmen li question del derivation, ma li vocabularie in su totalitá. Plu mult quam a simplic afirmationes “ex cathedra” noi fide a nor propri experientie. E ti-ci lassa null dúbite: li complexitá del vocabularie de ILa obliga li usator, infinitmen plu sovente quam to es li casu in ILe [Occidental], a consultar li dictionarie, ne solmen por posser parlar e scrir li lilngue, ma mem por solmen comprender it. Resta a liquidar ancor un punctu: li autor del articul parla de un “radice medie” sur quel vell esser basat li sistema de derivation in Ile [Occidental]. Si ti notion have un sense, it posse significar solmen que li radicas-de ILe [Occidental] es ni nominal, ni verbal, ma alquó hibrid, jacent inter li du. Si ti interpretation es just, tande it deve necessimen esser li producte de alquel construction arbitrari. E alor li afirmation que on deve aprender it o consultar sempre li dictionarie ne es plu mult quam li logic consequentie ex ti constatation. Ma alquó trubla nos in ti afere:
Except si noi ha mal interpretat li tese del autor – ma noi vanmen tortura nor meninges por trovar un interpretation plu adequat – it ne resta nos altricos quam humilmen confesser, quam conclusion de ti articul, que NOI NE COMPRENDE. ———- * On va forsan objecter nos que li radica dirig- es índispensabil anc por li notiones dirigibile (ballon) e dirigente (de un orchestre). Ma anc a ti objection noi have nor response tot pret. Noi solmen atende que on mey formular it. A. Matejka
Comments are closed. |
||||||
|
Copyright © 2010 COSMOGLOTTA Biblioteca - All Rights Reserved |
||||||