Un Occidental Pioneros — Jan Amos Kajs

JAN AMOS KAJS . . . .

In su carte del 9 novembre 1934 prof. Edgar de Wahl scrit me:

Vu have che vu li veterano de nor movement, J. A. Kajs, li unesim occidentalist, adplu un del max bon conosseres e max fidel adherentes de nor lingue . . . .

Ti Wahl-testimonie di clarmen que Kajs esset li prim occidentalist e que su activitá esset mult apreciat. Ti unesim wahlist vell har acompleet li 9 junio ho-annu li 80-im annu de su vive. Il morit li 9 marte, exactmen 7 annus pos E. de Wahl, pos har sacrificat un grand parte de su vive al nobli idé del interlingue.

In ocasion del 60-im annu de Kajs, Cosmoglotta 1936, p. 3 ha publicat mi articul apreciant su 35 annus de labor por li idé del lingue international. Anc in Cosmoglotta 1948, p. 51, esset publicat li portret de Kajs con li articul de Ric Berger. Tande Kajs havet ja 73 annus.

Al factes publicat in ti du articules, noi mey adjunter ancor ulteriori detallies. Wahl ha du vez visitat su fervent e devoet disciplo in Brno. Li prim vez to esset in 1925, quande il retrovenit de Genève, e li secund visite evenit soledí 13 april 1930, denov retroveniente de Genève. In un curt intim reunion in li restaurant del station 10 membres de FEDERALI escutat li raport del mastro pri li conferentie interlinguistic arangeat tande de IALA in Genève.

Kajs nascet in un micri village de Moravia Ublo proxim Vizovice. Il aprendet li tipografie in 1893 in Holesov, e in 1896 il fat un grand pede-tur tra li tot ancian austrian-hungarian monarchia.

In 1901 il conossentat esperanto e devenit adherent de ti lingue. Con li jurnalist Karel Pelant il fundat in Brno li Unua (“unesim”) societo de austrujaj esperantistoj en Brno. Pos un annu de labor, K. Pelant departet de Brno e Kajs laborat con persistentie, subtenet de su car marita, quel il hat maritat in 1901. Il successat colecter un sat grand númere de adherentes e il initiat li fundation de Esperanto-clubes in Praha e Wien. Il laborat por li famosi Delegation e studiat anc altri sistemas, tande aparient.

Strax pos li aparition de Ido il transit al nov lingue e recoltat pro to li acustation de espistes pri perfido e subaceto (coruption). In 1909 il editet, quam povri laborero, li unesim manuale de Ido e du lexicos.

In 1911 il comensat editer li jurnal Jazyk mexinárodní-Linguo internaciona e sovente evenit, que su marita, pos har comprat li postmarcas, ne plu havet moné por salar li terrpomes.

In 1912 il fundat li Cheka federuro del amiki di la linguo internaciona. Pos li unesim guerre mundan il etablisset su propri librería, fat un nov edition de su manuale de Ido e comensat reediter li revúe Jazyk, quel esset plu tard continuat in Praha.

In 1922 aparit Occidental, li nov lingue de prof. Edgar de Wahl. Leente Kosmoglott Kajs strax perceptet li ideales, pri queles il revat antey. Il studiat ti nov lingue sin prejudicies e li consequentie esset, que il abandonat Ido e devenit occidentalist. Tande comensat li campanie contra Kajs del parte de idistes, queles assertet, que Kajs abandonat Ido ne pro considerationes objectiv, ma pro motives purmen personal, ya mem comercial!

Li comensa de nor movement esset naturalmen desfacil. Kajs laborat con persistentie e con ínsucussibil fide in li victorie del idé del natural e facil lingue international. Noi vole dar ci un concisi resumation de su activitá:

1924 in may il editet li unesim tchec clave Cesky klic, un prospecte de 8 págines.

1925 il printat Cosmoglotta, redactet Bulletin de Federali (Federation del amicos del lingue international), quel il tande fundat e por li propaganda de quel il editet un curs per post-cartes de Occidental (11 cartes, 44 págines).

1926 aparit su unesim tchec manuale Prakticky jazyk svetovych styku Occidental (Practic lingue del mundan relationes Occ.), 32 pág.

1928 il editet li brochura de O. Multis: Problém reci mezinárodní, jeho podstata a rozresení (Problema del lingue international, su essentie e solution), 24 pág. Ultra to il scrit in lingue tchec un scene in un acte secun Th. Carte Konec Babylonu (Fine de Babylon, 16 pág.

1930 il redactet e editet li revúe Jazyk mezinárodní (Lingue international) con li suplement Ucitel svetomluvy (Docent del mundlingue). Il fundat APIS (Association por international servicie), quel devet servir li masse del amatores de corespondentie e de extran informationes. (Vide “Jazyk mezinárodní” VII, pág. 39). Til 1933 APIS hat inregistrat ja 93 membres.

1931 il printat denov li central revúe Cosmoglotta.

1932/33 il redactet e editet un nov revúe Occidental (aparit 8 nrós).

1934 il editet Micri crestomatíe quam 1-im nró de su Biblioteca de Occidental.

1935 aparit su duesim manuale por autodidactes e curses Occidental, moderní jazyk mezinárodní in 64 págines. Ti manuale aparit poy in 3 editiones. In ti annu il printat e editet li 2-im nró del Biblioteca de Occidental, li colection de poemas de Jar. Podobsky Astres del verne.

1937 Pos li morte del unesim president del Tchecoslovac republica il printat e editet li 3-im tom del Biblioteca de Occ. Al memorie del grand democrat TGM, autorisat traduction de Jar. Podobsky ex li libre de Karel Capek Hovory s Masarykem.
Poy venit li trist annus del ocupation e nazistic “Protectoratu”, durante quel témpor omni labor por IL esset impossibil. Kajs ne cessat laborar e creder. Il preparat nov actiones e editiones.

1948 Kajs editet su Fraseologie de Occidental (32 pág.).

1949 il editet su propri original raconta del subterrania del Moravian Karst Krasina. Ultra to il traductet e editet un concisi biografie de su amat religional filosofo Emanuel Swedenborg.

1949/50 il printat e editet Informator, quel esset poy continuat in Svissia e nu in Dania.

Li oldesse venit, ma Kajs ne cessat laborar. A demandes de tchec interlinguistes il comensat scrir su interlinguistic reminiscenties.

Vermen grand e meritosi esset li labor de Kajs por li IL-movement. Grand esset su amore, persistentie, fide in li victorie, su generositá. Noi, qui conosset le personalmen, rememora su barbat e quasi profetic visage e apreciat su grand devotion a nor idé, su nobli caractere.

In un recent lettre, il scrit me:

Yo vell desirar que on mey sempre sequer li ideale del progress anc in li question del L.I. Si yo retroregarda, yo ne regreta mi labor por esperanto e ido, quancam mi eleves de ti témpor elevat se plu tard contra me. Yo amat espo, til que ha venit ido e yo amat ido, til que ha venit occidental.

In su alt etá, Kajs continuat laborar secun possibilitá. Ye li demanda de tchec camarades, il comensat scrir su interlinguistic reminiscenties, queles va esser certmen interessant por tis de nor amicos, queles ne conosse li comensa de nor movement.

Noi mey conservar de ti fidel e devoet pionero li max vivid memorie!

Jaroslav Podobsky
1955

Red.: Kajs esset un del max devoet colaboratores de nor movement, sempre pret por far servicies, sempre pret por auxiliar nos secun su possibilitás. Noi perdi un del max bon pioneros del interlingue, quel, malgré su etá, restat til li fine un entusiast con optimisme sin debilitá. Mey su marita, quel auxiliat le sempre in su interlingue-labores, acceptar nor max sincer condolentie.

Share This Post

Comments are closed.