Log in | Jump |

COSMOGLOTTA Biblioteca

Preservation del Publicationes Occidental.
This thing was constructed on March 5, 2007, and it was categorized as A. Matejka, Esperanto, Lingues, Literatura, Occidental-Ie, Traduction.
You can follow comments through the RSS 2.0 feed. Both comments and trackbacks are closed.

UN LITT EXCURSION IN UTOPIA . . . .

Recentmen un de nor bon amicos provat interessar li redactor de un grand jurnal diari al problema del lingue universal, proposiente le quelc articules pri ti tema por publiction in su jurnal.

Li redactor refusat, alegante quam motive que il ne es partisan de un lingue artificial, pro que il considera li supression del lingues vivent quam un atentate contra li hodial cultura.

Al objection, que li lingue international ne have li scope suplantar li lingues national, ma es destinat solmen a luder li rol de un idioma auxiliari neutral apu li lingues vivent, il respondet que il save bon to, ma que il anc save que in fund to es un pie fraude. Nam quande li lingue international va efectivmen esser expandet in li tot munde, it va támen insensibilmen extender su radie de action e ducter finalmen al gradual elimination del lingues de civilisation ja existent.

Ti idé ne es tam absurd quam on vell posser creder e it forsan merite un plu profund exámine.

It es cert que noi mundlinguistes ha ja desde long distantiat nos del ambiciosi reva de un únic lingue universal por omni popules del terre, tal qual it es definit in li famosi devise de Schleyer “menade bal, püki bal” (a un homanité un lingue).

Noi sincerimen ne vide in li lingue international altricos quam un neutral medie de intercomprension por li relationes inter li divers popules, e noi resta fidel a nor devise: a chascun popul su lingue e un duésim lingue por omnes. Quam occidentales noi ne pensa in secules quam li Chineses, e pro to noi anc es íncapabil representar nos li possibilitá del final desaparition del etnic lingues. Li fortie del tradition es tre vivent in li popules e rendi tis-ci refractari a radical-revolutionari changeamentes. Mem ta u li invasores ha provat imposir lor lingue per fortie al victet popules, li resistentie de tis-ci ha monstrat se finalmen plu fort e lor lingues matrin ha supervivet e victoriosimen mantenet se contra li volentie del opressores.

Un real assimilation ha evenit - e mem ta ne partú - solmen che popules de queles li nivell de civilisation esset inferiori a ti de lor victores.

Si noi dunc admisse que plu bentost o plu tard li lingue international va definitivmen remplazzar li lingues vivent, noi posse esser cert que tande ti evolution va har obedit a un historic necessitá tam ínresistibil que it vell esser van pena voler rebeller contra ti-ci. Noi ne posse ex nor perspective del presente judicar li besones del future e ancor minu arogar nos li jure prescrir a nor epigones quo ili deve far e lassar. Noi posse admaxim regretar li possibil perde (queles noi justmen o ínjustmen considera quam tales), ma anc to ne es tre important: noi have plu quam suficent ocasion por regretar present destructiones altrimen real e noi mey tranquilmen lassar a nor descendentes li restant objectes de hipotetic futuri regret.

Ma, mem admissent li possibilitá de un tal evolution, esque ti-ci vell realmen posser justificar li Cassandra-crias de nor contemporanes? Li present lingues national va gradualmen desaparir? Bon. E poi? Ili es in bon companie.

Mult altri lingues ha desaparit, inter queles grec e latin. Esque alqui va pretender que li lingues grec e latin esset quam monument del civilisation minu venerabil quam nor modern lingues por li cultura occidental? Esque nor estimat contemporanes queles have un tam grand stock de regretes tot pret por futuri hipotetic probabilitás ne vell preferibilmen consacrar un parte de ti stock anc al desaparition de ti du lingues antiqui?

A to on va responder que ti desaparition es in un cert sens forsan regretabil, ma que it ne es minu ver que ti sam lingues ne ha definitivmen morit. Ili supervive in li modern grec e in li modern lingues occidental.

Nu, si li present lingues vivent va unquande desaparir, anc ili va superviver in nor Occidental e lor tracies in li modern lingue international va mem esser mult plu profund quam tis queles latin ha lassat in li romanic lingues. Li perde por li present cultura dunc ne es realmen catastrofic.

Un altri objection:

Un lingue artificial nequande va posser remplazzar li lingues vivent, pro que it manca a it li expressivitá quel fa ex li etnic lingues li fin e delicat instrument in quel spegula se in ánime del divers pópules.

Noi ja ha dit precedentmen quo noi pensa pri li plu quam “artificial” distintion inter lingues natural e artificial. Ma it ne mem es necessi repetir ci li ja conosset artumentes.

Si li lingue international realmen sucessa suplantar li lingues national, tande it va in sam tempor anc har pruvat que it es realmen habilitat por li rol quel it es pret prender sur se. Nam si it ne vell ja har furnit ti pruva, it vell anc nequande har posset imposir se.

E poi, quo significa “manca de expressivitá”?

Si vu recive de un notario un lettre in Occidental, comensant per: “Estimat Senior, Yo have li plesur informar vos que vor onclo Eduard de America ha legat vos li summa de un million de dollares”, vu va probabilmen considerar ti Occidental quam un lingue remarcabilmen expressiv. Si, in contrari, li sam notario scri vos in vor lingue matrin: “Senior: Si, intra 3 dies, vu ne paya a mi client li lettre de cambio de Fr. 10′000. — acceptat de vu, yo va esser fortiat, a mi grand regret, far proceder al sequestration de vor actives”, tande vu va trovar ti lingue execrabil.

Vu es un farsero. It ne acte se ci pri li psicologic reaction de comunicationes redactet in quelcunc lingue, ma pri li intrinsic qualitás de chascun vivent idioma. Vu va nequande esser capabil producter in un lingue constructet e artificial monumentes literari quam li Iliade, li Divina Commedia, Don Quijote, Faust e li grand tragedies classic francés. Vu ne mem es capabil traducter tal ovres in vor lingue artificial!

Yo posse tranquilisar vos. Noi in realitá anc ne have li intention crear tal ovres, ni mem traducter lis ja existent. Noi reserva nor lingue international a altri scopes.

Ma si vu pretende que li lingues vivent es superiori al lingues artificial, pro que ili ha esset capabil generar mastro-ovres literari, tande yo es fortiat declarar vos que li farsero es vu e ne yo. Omni ti monumentes es famosi, ne pro que ili es scrit in grec, italian, hispan, german o francés, ma pro que lor autores es Homeros, Dante, Cervantes, Goethe e Racine. Li magic bellitá del lingue in omni ti ovres es debit al genie de su autores; sin ti genie, ti monumentes literari ne vell har devenit ínmortal. E li pruva es que ili es íntraductibil mem in altri vivent lingues. Vu ne conosse un sol traduction del Divina Commedia o del Faust quel fa vos obliviar li originale. Ti traductiones posse esser plu o minu bon, ma mem li max excellent es solmen un pallid imitation.

Vu ne mem besona ascender til li classicos por verificar li axioma del inseparabilité de lingue e autor. Yo memora que durant mi unesim annus de studie de anglés, yo literalmen devorat li celebri matre-ovre de Jerome K. Jerome: “Three Men in a Boat”, ti ínegalat exemple de humor anglés. Ancor hodie yo relee it con li sempre sam plesur.

Recentmen yo comprat pro simplic curiositá un tre bon traduction de ti sam ovre in francés. Li letura aparet me mortalmen trist in comparation con li originale e yo seriosimen questiona me ca ti anglesi scritor es realmen accessibil al francéses.

On va forsan objecter me que autores queles tracta tipicmen national temas va sempre restar desfacilmen traductibil e que to es alor minu un question de lingue quam de ambientie. Anc to ne es corect. Noi have exemples u ovres, in queles spégula se li ánime e li customes de un tot popul, es scrit in un altri lingue quam ti del land concernet. E malgre to, li atmosfere es fidelmen traductet. Yo cita quam exemples “Gil Blas de Santillane” de Lesage e ante omnicos li sublim matre-ovre “La Légende d’Ulenspiegel et de Lamme Goedzak” del Belgo Charles de Coster, scrit ne in vlamic, ma in un levimen arcaic francés. Al genie nequo es impossibil. Ma li genies es raríssim e to explica anc li ínmortalitá de lor ovres.

Noi dunc ne contesta li insuperabilitá del monumentes literari, scrit in li vivent lingues, ma noi efortia nos reducter ti fact a su just proportiones e ante omnicos, noi garda nos confuser cause e efect. Yes, omni ti ovres revela se in lor tot splendore solmen a tis queles es capabil leer les in su lingue original. Ma quant grand es li númere de ti priviligiates? Al aplastant majorité del letores, ti ovres es accessibil solmen in traductiones. Ma ti quel ne conosse li lingue original contenta se facilmen per li traduction.

On ya ne posse sentir li perde de to quo on nequande ha possedet, sam quam li ciec-nascete es íncapabil realisar quo significa por il li absentie del lúmine. Or, to quo un lingue artificial ne successa salvar ex li ovre original, anc un altri lingue vivent ne posse salvar it, e to pro exactmen li sam motives. E to quo un lingue vivent es capabil rendir per un traduction, to anc un lingue artificial posse far. Alor quo on reprocha a noi?

Ma lass nos descender del altores de Parnassoa al planuras de nor vive omnidial.

Sovente yo have li ocasion far un interessant experiment. Quande yo lee, li un pos li altri, un jurnal francés e un jurnal german, yo es, a un die de intervall, generalmen íncapabil memorar, ca un cert articul quel reveni me in mente, ha aparit in li jurnal francés o in li jurnal german. E si, durant un vésper, yo secue li emissiones radiofonic in lingue extran, yo vell, in li secuent die, esser sammen íncapabil memorar ca ti o ta precis information ha esset difuset in german, francés, anglés, hispan o hollandés. Quo to significa, si ne que strax quande li interesse de un comunication jace ne in su form, ma in su contenete, li question del lingue plu ne lude li mínim rol. Or, to es li situation quel presenta se in li vive omnidial 99 vezes sur 100.

Ma to es anc in general li conditiones queles forma li cadre del usation de un lingue international. Noi posse dunc afirmar, sin timer esser contradit que pos li introduction del lingue universal, ti-ci va in su sfere de aplication rendir exactmen li sam servicies quam li lingues vivent e que, mem si - quo noi in veritá ne crede - li lingues vivent va unquande possibilmen har completmen desaparit, ti transition va evenir sin que on va remarcar li mínim diferentie inter passate e presente.

Li atentiv letor va forsan har remarcat in un parte de ti exposite, yo defende idés queles contradí li opinion expresset del grand linguist A. Meillet in su celebri ovre: “Les langues dans l’Europe nouvelle”. Noi lee ta (pagine 326): “Li esperantistes ha comettet naivitás, traductente por exemple in esperanto grand ovres literari universalmen conosset. Li literatura es li mínim apt dominia de aplication por un lingue artificial. Por omnicos quo concerne li stil, li literatura vive del valore expressiv del paroles, del form del frases, del originalitá del fontes de expression propri a chascun lingue.

Un lingue artificial es apt al exposition pur e simplic de factes e idés queles ne es tro delicatmen nuanciat; ma it es, pro su particulari natura, ínapt al expression literari. E desde li die u it vell aquisiter li caractere expressiv e idiomatic de un lingue traditional, it vell har perdit per ti fact li qualitás essential quel justifica su existentie”.

Noi certmen ne contesta que li celebri esperanto-traductiones de conosset mastre-ovres del literatura universal (por ex. “La rabistoi”, “Makbeto”, “Hamleto”, “Ifigenio en Taurido”, “Georgo Dandin”, “Imenlago”) es regretabil aberationes. Tot abstraent del intrinsic qualitá del traductiones (queles yo ci ne vole judicar), it sufice constatar que it es un insanitá voler traducter in un lingue artificial ovres literari ja archi-conosset e traductet in omni lingues del terre.

In realitá omni ti traductiones ya anc have solmen propagandistic valore. In ti sam sens, li poemas publicat in Occidental-gazettes nequande ha constituet un scope in se self: ili conserva li caractere de purmen linguistic experimentes e es presentat unicmen quam ilustrativ exemples del expressivitá del lingues artificial.

Nequi besona timer que noi va perdir nor témpor in li fabrication de traductiones del ovres de Victor Hugo o de Friedrich Schiller.

Malgre to, yo ne es convictet pri li tese que li literatura in omni formes deve esser por sempre interdictet al lingue international. In mani egardes, ja li literari production de Esperanto e Ido monstra que li lingues artificial ne es in omni dominias absolut ínapt al literari expression. Ma li real possibilitás de un lingue artificial ha esset revelat solmen desde li nascentie de Occidental. Yo memora har leet in Cosmoglotta belletristic contributiones queles vel constituer un veritabil ornament por quelcunc lingue vivent. E yo certmen ne es li sol quel ha decovrit in li ovres de quelc de nor max bon stilistes un veritabilmen surprisant richess de expressivitá.

Tis qui conosse bon li literari production esperantistic o qui ha, quam yo, contribuet self al creation de un literatura quam redactor de un idistic jurnal, ha in céteri posset constatar que noi successa mem expresser in Occidental nuancies queles esset nos interdictet in li altri lingues artificial. Si un lingue international monstra un tal surprisant gradu de adaptibilitá al exigenties literari, it vell esser absurd prohibir a it por sempre ti nov sfere de aplication.

Adplu noi ne mey obliviar que anc li vivent lingues ha aquisitet lor hodial richesse e expressivitá solmen mersi a un lent evolultion extendent se durant pluri secules. Ili ha developat se ex primitiv comensas por devenir per un continui processu de inrichation e afination le perfect instrumentes del expression human queles, mersi al genie del grand scritores ha dat nascentie al ínmortal ovres del literatura universal. Alor, pro quo sol li lingue international, quel ja nu es íncomparabilmen plu evoluet, plu rich e plu expressiv quam mani lingues vivent, vell far un exception a ti regul?

Esque it es ínreasonabil suposir que in un plu o minu proxim future anc li lingue international va posser producter un scritor capabil crear ovres comparabil a tis del grand autores national? (Yo ne picte to quam un real scope persecuend, ma solmen quam un hipotetic possibilitá). Noi have null motive por timer un tal evolution; mem li judicament de A. Meillet ne posse far changear mi opinion in ti punctu.

Personalmen yo mem crede que noi have li max grand interesse por incoragear li usation de Occidental in cert dominias literari (except li poesie puir. To es li sol e anc max efectiv medie por cluder li bocca de tis ex nor adversarios queles, sin haver li mínim idé pri li caractere de un talnominat lingue “artificial”, proclama doctmen que sol un lingue vivent posse, mersi a su qualitás de expression literari, luder efectivmen li rol de un lingue international.

Yo ha, in li curs de mi exposite, alontanat me un poc del tema original. Yo peti pardon al letores, ma forsan ti litt excursion va esser considerat de mani ex ili quam ne absolutmen ínutil e eventualmen mem dar loc a ulteriori, interessant discussiones.

A. Matejka
1944

Share This Post
This thing was constructed by .


You can follow comments through the RSS 2.0 feed. Both comments and trackbacks are closed.

Comments are currently closed