STANDARD-Lingues National?

ESQUE HAY STANDARD-LINGUES NATIONAL? . . . .

Recentmen un tre activ e entusiastic Occidentalist demandat de me indicar un absolut standard-pronunciation in Occidental.

Su insistentie posit me in embarass. Yo devet explicar que un strict exact standard-pronunciation ne existe in Occidental, tam poc quam in altri sistemas de L.I. Noi posse solmen dar un general indication pri pronunciation aproximativ e recomendar:

Ples pronunciar ti son de vor lingue matrin quel es max proxim a ti indication; ples evitar ti e ti particularitá de vor lingue matrin quel tro alontana se de lu international, e si vu questiona quel pronunciation national es max proxim al ideale, li response es: li italian. Specialmen ti ultim response have un efect calmant e assecurant, nam quasi omnes have un idé pri que “li lingue italian” es un fantoma de existentie discussibil detra li dozen de fortmen diferent dialectes del peninsul bottiform. In ti concerne it es tre interessant audir quo un autoritá eminent quam Harold Palmer di in li introduction a su “A Grammar of spoken English“:

“Un del max difuset, inter li mult linguistic ilusiones current in li munde, es li crede que omni lingues possede un form ‘pur’ o ‘gramatical’, un form intrinsicmen ‘corect’, índependent del usagie, un form quel existe, quel ha sempre existet, ma quel nu es in dangere perdir su existentie . . .”

Palmer descri li combatte inter li “puristes”, li defensores del ver lingue, contra li babares, li violatores del gramatica etc. e cita Lansbury constatant que on presc plu ne posse expresser se sin alcú o de alqui esser considerat quam íncorect.

Palmer continua:


“Un del max bon pruvas pri li prevalentie de ti teorie es li persistentie de ti serie de questiones: ‘U es trovabil li max pur German?’ ‘U on parla li max bon Anglés?’ ‘In quel parte de Francia on parla li max corect Francés?’ etc. etc. Li sol usation, in ti conex, de términos quam ‘max bon’ o ‘corect’ implicit crede in li existentie de alqual standard- o super-dialect, li superioritá o intrinsic ‘corectess’ de quel ne posse esser dubitat. Li sol possibil response a tal questiones es: ‘Li max bon Scott Anglés es parlat in Scottland, li max bon American Anglés es parlat in li States Unit, li max pur Londonés es trovat in London, li max corect Parisian francés es usat in Paris, li ideal Viennés es parlat in Vienna, li sol pur form de Micripratés es usat in li village de Micri-Prate.”

“Ma to ne satisfá nor questionatores; ili di: ‘Oh, ma yo ne lparla pri local dialectes e tal depravat formes de lingue; ú es parlat li standard-lingue? ú es parlat real Anglés, Francés etc. ne existe e ne ha nequande existet. – Ma li chimeric idé pri un standard-dialect persiste ancor. Vanmen li max eminent e max respectat gramaticos e etymologos afirma nos que li sol standard del usagie ha restat suprem e íncontestat de ti queles ha arivat a comprender alquicos pri li natura del lingue. Que li usagie es reyet per li gramatica, to es un tese quel hodie es defendet solmen per persones ne informat“.

I.F.
1942

Share This Post

Comments are closed.