INFINITIVES?

Li 3 INFINITIVES! . . . .

In li criticas de Occidental on posse sempre audir parlar pri 3 conjugationes in Occidental ye -ar, -er, -ir, quam apart desfacilitá de ti lingue. To es duplic false e solmen calumnie.

Existe solmen un conjugation e absolut regulari sin exceptiones, e havent solmen 4 formes fundamental:

infinitive -r,
participie activ -nt,
participie perfect -t, e
indicative presente sin finition (lu pur radica verbal).

Omni altri formes es composit per auxiliares.

Li 3 mentionat vocales a, e, i, queles sta avan li finale -r del infinitive, apartene al radica del parol, e consecuentli es conservat in omni formes del conjugation e anc in omni derivationes, queles es absolut regulari.

–Omni verbes derivat e ne fundamental es conjugat con vocal a.

Dunc ye e e i existe solmen fundamental verbes (ne derivat), e queles li persones apartenent al occidental civilisation ja conosse per li international derivates.

Ti persones queles ne conosse li verb deve aprender it quam nov e tande it es vermen absolut egal, if yo deve aprender vidir, vidar o vider. Ma li metode de Occidental garantia li natural e international conosset form de omni derivationes, durante que li metodes del antean lingues ducte ad abstrusi e chocant formes, a charades, queles chascun deve divinar.

Quam simplic es li metode del 3 vocales anc si on ha obliviat li precis form, yo va monstrar ci.

P. ex. yo ne save, if yo deve dir conservIR o conservAR. Tande yo rememora me li derivat paroles, principue con li finitiones -ion, -tion, -tor, -sor,-iv, -tiv, -siv, -(t)ur, -ntie etc. e yo strax trova li parol international conservAtiv, monstrant por li sense D bewahren li vocal verbal A. Li parol tre simil servir D dienen es reconossibil del derivates quam servItut, servIlism, servicIe.

Samli expedition da expedIr,
infinitiv da finIr,
posItion da posIr,
comparAtiv da comparAr,
situAtion
da situAr,
conferentie da conferEr,
evident da vidEr,
existentie da existEr,
excellenz da excellEr, etc.

Si li parol international ne contene un tal vocal, p. ex. opinion, conductor, pression, activ, fraction, eruptiv, structur etc. tande on usa un e: opiner, conducter, presser, acter, fracter, erupter, structer etc.

Ti poc indicationes va servir al hesitant in li max mult casus. E si vermen un vez il vell errar, to ne va far grand cose por comprension, proque on va sempre comprender li sense, e to es ya lu essential in usation del L.I., quel ne es lingue matrin.

Ma li conservation del 3 vocales es de primari signification por li regulari derivation de omni international paroles, e li conossentie de queles p. ex. es tre necessi por omni orientales, til de Ariadne inter omni semblant caos de inregularitás. E samli it da les in manu li clave por li fundamente del europan lingues. Un orientalo o altri ne-westeuropano quel vell studiar unesimli Occidental, e poy alcun vinent occidental lingue, vell ganiar li demi témpore de aprension.

Lu sam vale por homes de demi-instruction, queles aspira a plu alt gradu de civilisation e ne have li medies, ni li tempore subear denove li curs del scole. Li ver economie ne sinsiste in payar vili precies e reciver brac e desvaloralia, ma in acquisition del max bon e durebil materie o instrumente quel posse persister in omni occasiones.

Espo e Ido sufice por parlar simplic coses, mem far verses e calambures, ma quam sciential e diplomatic lingue ili es un abstrus e desgustant carricatures.

Li tri infinitives -ar, -er, -ir custa un poc plu quam li -as, -is, -os, e existe sempre suficent ineptes queles va esser lurat per brilliant aparentie e vili precie, ma ne ili es ti, qui decide li coses in li munde, to es li scientistes, tecnicos, diplomates e politicos. Si in vice de presentar al grand organisationes li du rivalisant carricatur-llingues on vell har presentat les un vermen international lingue, on vell ja long haver un tal. Solmen li abstrus extravagantie de Espo-Ido ha til nu impedit li acception de un L. I. e causat li solmen platonic expressiones de sympatie.

E. de Wahl
1925


================================================

UN STRANGI MISCOMPRENSE . . . .


Divers antean Idistes critica li “3 infinitives” de Occidetal, to es li tri vocales final del verbal radica, queles existe in li international paroles, e asserte, que to es tro desfacil por li inerudites e li orientales.

Nu li persones apartenent al circul del occidental cultura ne have necessitá ye un infinitive verbal contenent li caracteristic vocal. Ili conosse, ja li international paroles in lor propri lingue, dunc ne va hesitar in li usa de ti paroles. Ili vell posser tre bon contentar-se ye un infinitive sin finale, quam in Anglesi. Ma just li altris besona ti fil de Ariadne por ne mis-vagar in li foreste del heredat latin paroles.

Li Espistes e Idistes ha laborat nu ja 40 annus, ma ne ha posset attinger un solution acceptabil: sive on mutila li paroles ad grimass-formes, sive on acumula un enorm masse de incoherent international paroles, sin alcun possibilitá de regulari derivation.

Li unic systema quel per ingeniosi systematisation e poc simplic regules ha fat ordine in ti caos, es Occidental. Ma li majorité mem ne save, que omni ti conosset paroles in li textes ne es extran scientic paroles, adoptet per inertie, ma cristalli-clar derivates del propri radicas.

Occidental talmen da ne solmen un facil metode por regularmen formar international derivates, ma in sam témpore es un fin pedagogic medie por penetrar in li intern structura de ti grand cultural edificie, nominat lingue. Ma ludente ye un piano desacordat, on posse obtusar su musical sente. Samli audiente e leente durante annus li grimassat e mutilat formes de Espo-Ido, on ha perdit li connexe con li natura, on ha obtusat su oreles quam, quam li fumator obtusa su nase ye omni fin odores.

To es li trist resultate de constructer in-ante un gramatical trelli, e poy incarcerar in it li vivent e sensibil lingue. Antequam on ne destructe li corsete fortiativ de Espo, un vivent natural evolution del ling es inpossibil, e omni reform-provas va esser van dissipation de energie, témpore e materiale, quam to monstra clarmen li vermen gigantic exforties de Ido in su titanic era sub duction de prof. Couturat.

Ti via ya ne ducte al scope.

Si vu ne va esser quam infantes, vu ne va intrar in li regne de Deo.” Li regne de Deo es in vos. Qui have oreles mey escutar“.

Julian Prorók
[Edgar de Wahl]
1926

Share This Post

Comments are closed.