|
||||||
ILUSIONES?DANGEROSI ILUSIONES . . . . On save que li labores de IALA es hodie sat avansat por que on posse previder quel forme de lingue va esser finalmen adoptet. Li “variante” quel, del quar projectes, sembla incontrar li max grand favore in li sondages che li publica es tam proxim a Occidental, o al Mundolingue de Lott, que practicmen omni tri sembla dialectes de un sam lingue. It es mem curiosi constatar que: li paroles de IALA, diferent de Occ., trova se sovente in Auli, li lingue usat de E de Wahl ante li publication de Occidental, ma viceat plu tard del actuales, pos pluri annus de experienties. Noi ne dúbita pri li alt competentie del functionarios de IALA. Si li final resultates de lor labores interlinguistic es un projecte tam simil a Occ., it ne apartene al Occidentalistes negar o mem contestar li perspicacitá de ti linguistes!!! Noi es pret colaborar con ili, aportante a ili nor long experientie de propagatores, ma antey it sembla nos necessi examinar junt con ili alcun conditiones de labor quel inquieta nos un poc. Li tache a acompleer. Desde quande IALA labora sur li solid terren del internationalitá e del naturalitá, Cosmoglotta ne mancat un ocasion interessar su letores a ti interprense. Just pro ti simpatie noi crede bon parlar francmen e signalar li dangere de ilusiones quel sembla reyer che alcun membres de ti association. Noi audit un die un pictor confesser: far un pictura es facil a me, lu max desfacil es vendir it! Li autores de lingues international trova se in li sam situation quam ti pictor: inventer e publicar un idioma es un operation relativmen facil. Lu max desfacil es far parlar li altres in ti lingue! To postula un energie e un tenacitá mult plu considerabil quam composir un vocabularium o un gramatica. Li moné ne sufice por crear un “movement”. De 1907 a 1914 Couturat, li francesi filosof, ha expenset, on pretende, plu quam 250000Fr, valore corespondant hodie a circa 1 million de sviss Fr., solmen por difuser su Ido. Ma u es Ido hodie? E tamen Couturat ne hat negliget li altri factores de successe. Su Delegation reunit li max alt competenties de Europa. Li organisation de ti pulic judicie esset admirabil, ma li grand erra de ti areopage esset creder que it sufice “votar” pri li formes del lingues por far viver li nov lingue. Pos li separation del Delegation, Couturat restat quasi sol por interprender li exhaustent labor de propaganda. Li altri “judicantes” quam Leau, Ostwald, Stead, Jespersen, etc., considerant lor tache quam finit, retraet se in li passivitá. Lansar sur li mercate un nov lingue international es in facte declarar li guerre al altres, e quande on declara un guerre, omnes deve servir quam soldates, e ne solmen assister li combattes quam spectatores. Esque omni functionarios de IALA es pret defender lor flagga per lor tot fortie? Quam monstra li exemple de Anglic citat in li ultim nro de Cosm. li moné sol ne posse dar durabil resultate: un armé de pioneros devoet es necessi por victer li indiferentie del publica e convicter li partisanes de altri projectes. Ti pioneros va dever laborar gratuitmen, nam li publicationes va custar mult, e li moné de IALA va apen suficer por financiar li unesim índispensabil manuales, e in quelc landes solmen. On va forsan responder nos que IALA have plu quam li moné: li influentie, nam it es apoyat de scientistes, de jurnalistes, etc, a it ha penetrat in li circules del linguistes, mem in li Unesco. Noi ne contesta, ma li Delegation, in 1907, esset apoyat de 310 societés in li tot munde, e hat recivet li adhesion de plu quam 1000 conosset scientistes, comerciantes, functionarios, un apoy quel hodie IALA certmen ne ha retrovat in tal gradu. Or ne un sol de ti 310 societés, e apen quelc notabilitás hant adheret ha efectivmen usat li lingue del Delagation pos su publication in 1908. Vermen li anteyan experienties es deceptiv e doce nos que on ne deve fider tro mult li apoy “oficial”. Li future del L.I. va depender ante omnicos del entusiasme e del tenacitá de su adeptes. Bentost li lucta. It ne es in li natura del homes abandonar facilmen un afere amat, a quel on ha consacrat su vive. Si li Occidentalistes va probabilmen auxiliar IALA pro li similitá de lor ideale interlinguistic on ne deve esperar li sam adhesion del ultim ínreductibil Idistes e precipue del grand masse del Esperantistes. Quo va evenir es facil divinar: un oposition faruchi, un obstruction sin compate. Li IAL/ISTES va dever subtener un terribil lucta per li plum e li parlada por defender omni punctus de lor gramatica e de lor vocabulariium, combatter contra omni species de prejudicas expandet del adversarios del naturalitá. Nam on ne deve creder que li Esp/istos, pos har oposit se per lor tot forties suscessivmen a Idiom Neutral, Ido e Occidental, va subitmen cessar lor foy e plorar de tendresse avan li nov projecte parturit de IALA!!! Dunc li lucta va esser long e penibil. Volent o ne volent, nor confratres IAL/istes va esser obligat descender in li arena por conquestar li publica per li fortie de lor argumentes contra li old conception del lingue international. Ili, quel til hodie reprochat nos expenser nor témpor in “ínutil polemicas” va esser fortiat in lor torne polemicar pro li sam causes. Noi atende les con curiositá in ti situation por vider esque ili va obtener resultates practic sin controverses! It es exter dúbita que por converter li Esp/istes e Idistes, li IAL/istes va dever organisar lor propaganda quam nos. E nor documentes e demonstrationes, queles on qualifica quam “agressiv o polemical”, on va esser content trovar les tot pret por servir li nov doctrine. Nooi posse mem dir que nor prospectes, del unesim til li ultim vell posser esser utilisat sin change, e vicente solmen li nómine de Occidental por ti del nov lingue. Li objectiones nationalistic. Li argumentes quel li concurrentes de IALA naturalmen va esser de natura politic, in prim ti-ci: Li lingue de IALA es promoet del capitalistes del Occidente, durante que Esp/o esset creat de un humil hom del russ popul. Pri Occidental ti argument social e politic esset facilmen refutabil pro que de Wahl esset just un hom del ost e del nord, ancian russ oficero. Del latere sentimental tam potent che omni popules, li position de Occidental esset melior quam ti del lingue de IALA. Teoricmen it deve esser tot egal esque un invention veni de un land o de un altri, precipue quande ti invention es destinat a infortiar li pace, ma pro que it acte ci far admisser al popules slav e germanic un lingue international basat sur li romanitá, it esset un chance que su autor esset just un cive russ de german origine. Li objection nationalistic esset talmen anihilat per un specie de compensation. In contrari, si un lingue de aparentie extremoccidental es creat e promoet de Franceses e Americanes, it va esser plu desfacil avitar li critica de un partialitá national. Noi posse errar in nor previsiones, e tamen . . . Li question del reformes. Un altri facte es anc a previder: Li elaboration de un L.I. es un interpren tam complicat que it ne posse esser fat per un sol colpe. Ajustamentes successiv va sempre monstrar se necessi pos un poc de practica. Quam omni inventiones, li L.I. deve passar per li “banca de provas”, precipue quande on vole far de it li max bon L.I. Til hodie omni lingues international intrant in li practica besonat ameliorationes, de queles li creation sur papere ne posset decelar li necessitá. Ti reformes constituet sempre li grand sucie del autores de L.I. e causat li desunion inter li ductores de chascun movement. Ni Volapül, ni Esperanto, in Ido, ni mem Occidental escapat ti fatal e genant lege del interlinguistica, e Deo save quant omni ti projectes esset cuidosimen perfinit ante publication! Mem in un sistema naturalistic, de quel li elementes es max stabil, mult detallies deve esser fixat pos long experimentationes. Si por exemple IALA accepta li articul le, quam Lott ante un demi secul, it es possibil que ti articul masculin avan feminin nómines choca tant que on va dever finalmen preferer li articul li, secun li exemple de Wahl e Jespersen (Novial). Sammen, it es possibil que, pos har usat in comensa ph, th, y in li nómines de grec origiine, on va preferer li simplification f, t, i; etc por un tre grand númere de detallies ortografic e gramatical. It sufice sequer li historie de Ido de 1907 a ho-annu por comprender quant trublas causa li evolution linguistic in li propaganda pro li continui ajustation del manuales e del literatura al changes in li lngue. To anc significa que on va dever organisar li long e minutiosi perfinition del lingue per li medie de decisiones fat de un autoritativ corporation international. E it ne es cert que li primitiv decisiones votat de IALA in New-York va esser sanctionat de un academie international composit de membres apartenent a altri nationes de lingue ne anglesi o francesi. Li opiniones es sovente tre divergent secun li vise-punctu national! Li sondages fat in diversi landes ne es un garantie por li future. Quande on vide un projecte por li unesim vez on sovente aproba sin reflexion formes quel on plu tard vell renunciar pos har practicat les. Li principie es un cose, li practica es un altri, e li practica ne confirma sempre li teorie. Noi bon memora, por exemple, que aprendente Esperanto in 1912, noi esset in comensa ravisset aprender que mersi al acusative, on posset interverter li partes de un frase sin riscar un erra pri li subjecte, ma bentost li practica monstrat nos que ti avantage esset presc null, durante que li usation del acusative obligatori devenit rapidmen íntolerabil. Dunc IALA va esser obligat previder ne solmen li edition de un manuale e de un duplic lexico por chascun lingue national, ma pluri successiv tales, por sempre conformar li lingue al decisiones votat, con omni riscas de editiones ne exhaustet. E noi ne parla pri li personale competent a ingagear, pri li garanties a dar al editores! On ne deve obliviar que it es just pro ti interesses de editores que Couturat, in 1907, chocat se contra un ínreductibil oposition che li popul esperantistic. Li Lingue de IALA e Occidental Noi leet recentmen li opinion de un representante de IALA, secun quel li lingue de ti association “va aportar li solution desirat al profanes queles Occidental ne seductet til hodie“. Esque on seriosimen crede que omni profanes, sequet del adversarios de Occ. va reciver Interlingua de IALA con li entusiasme quel noi til hodie ne successat avigilar? Li variante proposit de IALA in li ultim moment es tam proxim a Occ. que li diferenties in prim visu es apen perceptibil, e concerne ad-ultra solmen secundari formes. Li objectiones quel on fa hodie a Occ. on va far les con li sam obstination al lingue de IALA, nam on ne va pretender que usante le vice li, mesme vice sam, li lingue va subitmen far cader omni prejudices e crear li unitá del partisanes del L.I. Null de nor contraditores ha motivat til hodie su oposition per li formes linguistic trovabil in Occ. e ne in li projectes presentat de IALA. In contrari noi constatat que omni assertet “defectes” decovrit in Occ. de su criticantes (de Beaufront, Jespersen, Jakob, Manders) retrova se, sin que un sol manca, in li projecte preferet de IALA! In lor ocules poc importa que it es dit “povar, pover, poter, o posser“. Li essential pecca por ili jace in li derivation ne sat geometric (secun lor guste!), ne sat logic o autonom (Ti ultim argument es in ceteri fals, quam ha demonstrat sr. Matejka in Cosm. 136). It acte se pri du conceptiones del L.I., e in ti antagonisme IAL trova se con nos in li sam campe, contra li sam adversarios! E mem si existe partisanes del naturalitá ne adherent de Occ. IALA ne deve tro calcular con ili, nam li pluparte es independentes quel nequí o nequó va satisfar. Il nequande va aportar auxilie al altres ma expecta que li altres apoya lor idés sin restrictiones: eterni descontentes. [vide auxlang, etc. hodie, Red.] Un resultate nociv? Un ultim eventualitá es ancor a previder: it ne es cert que li futuri lingue de IALA va esser superior a Occidental, anc del vise-punctu del Occidente. Mem in un sistema naturalistic on posse tre bon imaginar variantes de egal valore: paroles quam lingua, strada, poter, io, etc., es probabilmen tam bon justificat per seriosi argumentes quam lingue, strade, posser, yo, etc. Pluri variantes tre proxim li un altri posse coexister, inter queles it vell esser ínpossibil determinar li melior. Li tentation del autores de L.I. es just adopter un forme equivalent ma different, por evitar li acusation har copiat lor concurrent! Talmen ve exister pluri projectes de lingues egalmen bon, ma finalmen nociv pro que ili disperse sin utilitá li partisanes del lingue natural. E to sembla nos tre grav. Occidental hat fat li unitá del scole naturalistic. Un duesim lingue presc simil posse divider les por li grand avantage del sistemas antiquat, contra queles noi lucta junt. Constatante ti resultate on va dever repetir li famosi proverbie: lu melior es lu —–??[famie] del bon. Noi saluta li enorm eforties de IALA per dotar li homanité de un lingue international modern, un lingue a quel vell adherer omni partisanes del naturalitá. Ma si ti eforties vell finir solmen in li creation de un nov projecte sin fortie de propagation per se self, ti experientie, oh ve!, vell esser francmen nociv, pro que it vell har creat un regretabil dispersion de movement. Li proxim future va monstrar esque nor timore es van o justificat. Ric Berger
Comments are closed. |
||||||
|
Copyright © 2010 COSMOGLOTTA Biblioteca - All Rights Reserved |
||||||