Log in | Jump |

COSMOGLOTTA Biblioteca

Preservation del Publicationes Occidental.
This thing was constructed on March 12, 2007, and it was categorized as Historie, IALA, Ido, Lingues, Occidental-Ie.
You can follow comments through the RSS 2.0 feed. Both comments and trackbacks are closed.

UN “FLUSH-LABORURO” MALGRE BON INTENTIONES

de Erik Stenberg


Li ex-president del Ido-Union, Ing. Pl Eriksson, ha dismisset un studie comparativ, quel merite atention quam exemple, qualmen grand diligentie posse producter un labore enorm e van, pro departer de fals premisses e basar se sur conossenties e materiale insuficent.


Si on considera li L. I. quam un compromiss, it esset originalmen sin dúbit intentionat quam un compromiss inter li lingues national-natural. Sr E. in contrari sembla creder, que li scope de IALA es unificar per un specie de aritmetic compromiss, identic o tre proxim a Ido, quelc existent systemas de L. I.


Su tese es que Ido es li compromiss inter omni systemas de L. I. in general, e inter Esperanto e Occidental in particulari, e que pro to it es max apt quam basic lingue por IALA.


Por pruvar to, li autor compara circa 150-200 elementes in 6 systemas, e da l punctu a chascun systema por chascun detalie in quel it presenta li solution del majorité. Litteres e sones, desinenties, paroles grammatical, afixes, chascun detalie es tractat con egal gravitá, sin egard al veritabil importantie. A tal mecanic observation naturalmen escapa li comprension del grand principies essential. Li autor ne percepte que, generalmen considerat, Ido ne es un compromiss inter Esperanto e Occidental, ma solmen un variante de Esperanto de quel it conserva omni fundamental principies. In altri láter il ne vide, que in li procede del derivation Ido nullmen es un compromiss, ma un extremitá quel per “logikaleso, renversebleso” e altri Couturatismes oposi se radicalmen a omni céteri lingues, national o international, durantque li procedes (ne li formes!) de Esperanto e Occidental es passabilmen simil a unaltru.


Un compromiss depende del dat factores. Ci li resultate (Ido) es prefixat (”Petitio principii”), e li factores selectet — secun confession del autor — in secuent maniere: Por constatar quel lingue es max bon “yo detaliatmen comparat Esperanto, Ido, Novial e Occidental. E pro que in sam témpor yo leet noticies pri Esperanta e Novam, yo decidet comparar anc tis.” Dunc ti efemeric systemas, un variante de Esperanto e un variante de Ido, obliviat desde deci annus, constitue un ters del materiale e have per to un influentie decisiv al resultate. L. s. F., incomparabilmen plu important, es omisset. Tal constellation permisse facilmen arivar a Ido quam compromiss. Un altri selection, p. ex. omission de Occidental e adjunction e Volapük e Ro, vell permisser presentar quam compromiss Esperanto.


Per un litt diagramma li autor demonstra: “La developala tendenco esas konverganta vers Ido. Ido esas quase la rezultanto di movi en konservativa e radikala direcioni. Ido do vere reprezentas la stabilexo.” Ne ti subjectiv opinion interessa nos, ma li Occidentalismes usat vice li corect Ido-formes “quaze, konservema“. Altriloc li autor scri “definiciono, delegaciono” vice “definuro, delegitaro“: su Ego melior protesta per practica contra li artificialitá de Ido, e manifesta un preferentie por Occidental.

Altrimen li ovre abunda de criticas pri Occidental, sin malicie, ma de un superficialitá e prejudicie demonstrant li inseriositá del autor. Il alude conosser “Occidental, die Weltsprache”, ma mem con ti libre il ne posset liberar se del usual idistic legendes pri Occidental. Il similea a un historico quel vell basar un studie pri Gustaf Adolf sur militari conzones del armé imperial sub Wallenstein.


Sr E. invita su letores informar le pri erras: plazza e témpor manca nos por corecter chascun, il mey seriosimen studiar Occidental e rescrir su ovre. In sam ocasion il va posser reconstituer su materiale de comparation; nu li principies de Esperanto es representat ne solmen per 3 variantes (50%), quam in li comparationes de IALA, ma mem 4 skematic systemas es oposit a 2 natural tales.


Un sol punctu del tot ovre posse dar indicationes util. Un tabelle compara series de tecnic términos in German, Anglés, Francés. Ordinat secun li alfabete german, it naturalmen demonstra un grand analogie in li paroles german, contra divergenties inter li expressiones del altri lingues, composit ex paroles plu international. Ti tabelle (quel deve combatter li international paroles de Occidental) vell naturalmen far un altri impression, si on vell har selectet parol-series secun li alfabete anglés e francés. Ma it tamen monstra nos que it es util evitar in nor practica un erra imaginat del autor: il sembla creder que Occidental es obligat secuer omni usus anglés e francés, e que it sta sin auxilie, quande tis difere. Ma Occidental, quam lingue antonom, posse combinar li paroles international con maximal observation de util analogies e per to evitar inregularitás del lingues national.

Un grav ne-linguistic ilusion del autor mey esser rectificat: il crede e di que li Occidentalistes certmen vell esser content, si adminim li reformes proposit de Ido vell esser acceptet in Esperanto. Il conosse li adherentes tam poc quam li lingue, e ignora li historie del L. I. Qui vell seriosimen secuer li naiv consilies de sr Eriksson por “contentar” li Occidentalistes, vell esser surprisat trovar che ili un atitude astonantmen negativ.


Tuchant es li recomendation secuent: “It es un avantagie por li yunité esser informat pri li vocabularium del lingues national per aprender li naturalistic vocabularium, ma certmen it es ancor plu avantagiosi per aprension de Ido praticar logic pensada.”


Un págin de quelcunc idistic argumention convicte pri que til hodie ancor null Idist ha aprendet pensar logicmen per studiar Ido. In contrari, it sembla que li Ido-ideologie sufoca ti util facultate che su adherentes. It vell esser un calamitá abandonar li yunité del munde a un tal systematic deformation mental.


[Ido, P. Eriksson, ex-president del Ido-Union, Cos. 120, Marte 1938, p. 18-19.]

Share This Post
This thing was constructed by .


You can follow comments through the RSS 2.0 feed. Both comments and trackbacks are closed.

Comments are currently closed